Fosqueja

Dimecres 29 d'octubre 2014

Somnolència, recolliment i tèbies primerenques boires a la Plana. Fosqueja, un d'aquells adjectius que, quan no fa de verb, m'agrada. Disset graus abans de les sis de la tarda a Vic. Passeig quotidià pel riu, per les adoberies velles i atrotinades. Hora foscant, tardoral, aquella en la que els colors que havien estat en passen a ser uns altres de diferents, més íntims, sense ser més meus, però igual d'agradosos per a començar a gaudir de la tardor, aquest any estranya, massa calorosa, ximple, com aquest estiu massa moll. El fred ja vindrà. Ara cerco la fresca i les primeres sensacions de fred natural i no les he trobat encara. T'es beau, tu sais, no pas jo, ni tu, ni el temps, però si la vida, el plaer de les sensacions, de l'esbarjo i la muda dels colors, de les fulles, del perfil de les adoberies i la catedral, bellesa casual no cercada ni volguda, natural i prou ... la que m'esborrona perquè, sí, c'est beau ... la cançó que no em cansa mai de la Piaf.