Hipòtesi

Dijous 9 d'octubre 2014

Inútils. Adjectiu contundent absolut. Sentit. La infecció de la pobra auxiliar. Que em perdonin, uns i altres. Tenim el que tenim  i tenen el que tenen. No se'n sap més. Caldria menys arrogància i dir la veritat. Em meravella observar i constatar com es poden atorgar responsabilitats, i no pas mal pagades, a gent que han ensorrat equips de futbol, entitats bancàries, empreses o s'han apropiat de diners públics, en un estat on qualsevol pot arribar a ser ministre i es veu capaç de gestionar qualsevol cosa sense saber-ne. Ensenyar-ho com si fora la cosa més normal del món. Incís: un expresident de futbol, va comprar la major part de les accions del Sant Andreu, el deixa poc després i qui l'agafa ara, hi troba un forat de set milions d'euros i, aquest senyor, és vocal de la Fira i president de Turisme de la ciutat de Barcelona. Incís, reitero. Aposto per la neutralitat indignada i parar d'escriure i no voler donar noms, o sí? Covard no anomenar-los. Cal. Gaspart, Rato i Mato. Inútils, sí, inútils. Un tercet incapacitat per assumir cap mena de responsabilitat i se'ls hi donen totes. No ho entenc encara que m'ho expliquin i m'ho vulguin fer entendre. El rampell em queda curt i amb la recança d'haver estat un mal educat per haver emprat el recurs de l'insult, tebi, però insult, i no val allò que jo me'n senti, d'insultat, quan els veig, no em val. L'insult, el darrer argument quan no resta argumentació, com passa amb la guerra, el res del res, l'erm. Inútils, sí, inútils, o útils per vés a saber qui de dolent i no pas gens, gota, bo. Hipòtesi.