Algú menteix?

Dimecres 14 d'agost 2013

Quedo parat de no saber apreciar quan es diu veritat o mentida o com es pot transformar la realitat al gust personal. Tot massa catòlic, apostòlic i romà. Perdó mal tancat i disculpa i justificació. Aquests dos darrers dies masses exemples a l'Audiencia Nacional. Exculpacions i mentides, el que abans era un amic, ara és un delinqüent o un clinex a llençar claveguera avall. El mal ja està fet. Vuitè manament de la llei de Déu: no diràs falsos testimonis ni mentiràs. La mentida en sí no em molesta massa. Tothom d'una manera o altra menteix o viu enganyat. Em molesta més la justificació. El cas que m'ocupa tampoc és un fals testimoni, això ja se n'ocuparan els ministerios del interior y de trabajo de la ministra gandula. Jo sóc capaç de mentir i de ser mentider. Quan es menteix se't commou la consciència pel fet que ets conscient que faltes a la veritat. Quan dius la veritat quedes alliberat. El pitjor és justificar-te. Amagués la mentida i pots arribar a acusar algú per treure't el mort de sobre. Jo sóc capaç de mentir o de dir la veritat, em costa molt més justificar res i encara menys desmentir i fotre les culpes al primer que passa. Pràctica comuna i tutto tempore. No ho sé adjectivar. Em sobta, si m'aplico al vuitè manament, que la gent que estan més en contra de la mentida, solen basar la seva existència en una mentida no demostrable i la fan servir com a dogma de fe. És molt gros tot plegat. Molts tenim la sensació, o que ho fan veure, que ens enreden i ens enganyen que deuen creure que i em solo imaginar que tots plegats fem certa la dita de el ladrón todos creen que son de su condición i tothom es malfia de tothom. Paro m'empatollo. Xoc ideològic i en el fons la mateixa base. Val més que ens entretinguem amb el Peñón.

Comentaris