Penjar històries al núvol
Dijous 29 d'agost 2013
Versió fantàstica de la vie en rose d'en Louis Armstrong. Al darrer terç del segle setze, un bon dia en Giordano Bruno deia que cap de les religions existents és bona, perquè totes, d'alguna manera, són un instrument de poder i empenyen a l'ésser humà a guerres fratricides i lluites sagnants. M'ho vaig trobat penjar al Facebook. M'està molt bé, hi puc estar d'acord o no. La gent ho penja i ja està i no s'analitza massa el contingut i es poden comentar coses com que estic totalment convençut que les religions foren inventades en l'antiguitat per a sotmetre als ciutadans. Opinions respectables i no massa contrastades. A l'antigor no hi havia ciutadans, els ciutadans neixen a partir de la Revolució Francesa, és important el detall. En aquelles èpoques la gent o era noble, eclesiàstica o plebea. Societat estamental. Les religions apareixen com a llei antiga, com a un seguit de normes bàsiques de conducta i de convivència i per amorosir la tirania dels nobles vers els plebeus, feina destinada a l'estament eclesiàstic, hàbil, intel.ligent, feble i covard per anar a la guerra i gandul per a treballar la terra o pels oficis. De fet, eren els únics que sabien llegir i escriure, la seva arma. Era el pont vinculant entre la força i el treball. Obediència, por i respecte i sempre al costat dels forts per atemorir als febles. Una constant històrica. Sense les religions a l'antiguitat, el món hauria estat molt pitjor, hauria estat molt més salvatge, actuaven de fre, no cal oblidar-ho. Quan hi va haver l'estat de dret, d'acord, els hi va prendre poder i protagonisme, influència no pas massa. La pega ha estat que religió i estat de dret sempre han estat manat pels homes i no sempre els millors ni els més honrats i l'èxit o el fracàs sempre ha estat proporcional al grau de l'educació de la població aplicada pels estats. Crec que es tracta d'un factor determinant. A partir d'aquí, els abusos, els fanatismes, els cismes, els crims inquisitorials ... no fa pas gaire el nacional catolicisme de Franco a España, per parlar d'un fet proper encara no condemnat del tot ... han portat a molts prejudicis i una manca de credibilitat accentuada i legítima i això de penjar històries al núvol sobre crítica religiosa sembla ser que resulti molt fàcil i, personalment, considero, a vegades, poc reflexiu i mancat del rigor que s'hauria de requerir. La religió és un tema molt delicat i les coses mai són blanques ni negres, hi ha molt cromatisme. Em sobren els homes, la ideologia em pot ser vàlida, picar d'arreu, no emprenyar i que no t'emprenyin. Les religions preses al peu de la lletra solen emprenyar massa, com la política. Creure és bo, empassar-t'ho tot és d'idiotes i xafar-ho tot és de persona poc intel.ligent. Bruno va ser una víctima de la religió mal entesa. Teòleg i astrònom bolonyès titllat d'heretge pels catòlics, festejador de calvinistes i luterans, va arribar a no creure-se'n cap i fou cremat viu al Campo di Fiore romà. Una salvatjada que fuig de l'origen de la llei antiga.
Versió fantàstica de la vie en rose d'en Louis Armstrong. Al darrer terç del segle setze, un bon dia en Giordano Bruno deia que cap de les religions existents és bona, perquè totes, d'alguna manera, són un instrument de poder i empenyen a l'ésser humà a guerres fratricides i lluites sagnants. M'ho vaig trobat penjar al Facebook. M'està molt bé, hi puc estar d'acord o no. La gent ho penja i ja està i no s'analitza massa el contingut i es poden comentar coses com que estic totalment convençut que les religions foren inventades en l'antiguitat per a sotmetre als ciutadans. Opinions respectables i no massa contrastades. A l'antigor no hi havia ciutadans, els ciutadans neixen a partir de la Revolució Francesa, és important el detall. En aquelles èpoques la gent o era noble, eclesiàstica o plebea. Societat estamental. Les religions apareixen com a llei antiga, com a un seguit de normes bàsiques de conducta i de convivència i per amorosir la tirania dels nobles vers els plebeus, feina destinada a l'estament eclesiàstic, hàbil, intel.ligent, feble i covard per anar a la guerra i gandul per a treballar la terra o pels oficis. De fet, eren els únics que sabien llegir i escriure, la seva arma. Era el pont vinculant entre la força i el treball. Obediència, por i respecte i sempre al costat dels forts per atemorir als febles. Una constant històrica. Sense les religions a l'antiguitat, el món hauria estat molt pitjor, hauria estat molt més salvatge, actuaven de fre, no cal oblidar-ho. Quan hi va haver l'estat de dret, d'acord, els hi va prendre poder i protagonisme, influència no pas massa. La pega ha estat que religió i estat de dret sempre han estat manat pels homes i no sempre els millors ni els més honrats i l'èxit o el fracàs sempre ha estat proporcional al grau de l'educació de la població aplicada pels estats. Crec que es tracta d'un factor determinant. A partir d'aquí, els abusos, els fanatismes, els cismes, els crims inquisitorials ... no fa pas gaire el nacional catolicisme de Franco a España, per parlar d'un fet proper encara no condemnat del tot ... han portat a molts prejudicis i una manca de credibilitat accentuada i legítima i això de penjar històries al núvol sobre crítica religiosa sembla ser que resulti molt fàcil i, personalment, considero, a vegades, poc reflexiu i mancat del rigor que s'hauria de requerir. La religió és un tema molt delicat i les coses mai són blanques ni negres, hi ha molt cromatisme. Em sobren els homes, la ideologia em pot ser vàlida, picar d'arreu, no emprenyar i que no t'emprenyin. Les religions preses al peu de la lletra solen emprenyar massa, com la política. Creure és bo, empassar-t'ho tot és d'idiotes i xafar-ho tot és de persona poc intel.ligent. Bruno va ser una víctima de la religió mal entesa. Teòleg i astrònom bolonyès titllat d'heretge pels catòlics, festejador de calvinistes i luterans, va arribar a no creure-se'n cap i fou cremat viu al Campo di Fiore romà. Una salvatjada que fuig de l'origen de la llei antiga.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada