La vida normal
Divendres 16 d'agost 2013
Setmana atípica i desestructurada, dos dies de vacances, dos de treball i una festa entremig dels dos dies laborables. Hauria valgut més fer vacances tota la setmana. No ha pogut ser. Dilluns comença la vida normal, el personal preludi de la tardor, l'època que més m'agrada. De la resta de l'any, en menor o major mesura, en podria prescindir, de la tardor no, és una altra història ... decadència i advent del fred. M'agraden els primers freds i m'atipen els darrers a Vic, massa. Avui comença la Shubertíada a Vilabertran, espero que no els faci tempesta, estan a cobert en un marc incomparable; a Vic plou, llampega i trona. Poca cosa a dir, la tònica d'aquest estiu. Avui el quartet Gerhard al matí de Catalunya Ràdio. M'ha agradat escoltar-los, m'ha sobrat la intervenció del que es cuida del festival. No era el seu dia i no era el protagonista, els protagonistes eren uns altres. He procurat no sortir del despatx i ho he aconseguit. No m'han emprenyat, gairebé un miracle, només patia perquè acabés l'intrús que no li tocava estendre's discursivament i poder escoltar en Lluís, la Judit, en Miquel i en Jesús. Maco el Janácek que han tocat en directe a l'estudi. El quartet, músics molt joves, moltes hores, molta feina i intèrprets per a minories. Un plaer formar-ne part. La darrera vegada els vaig escoltar a l'Atlàntida el vuit de març. En vaig parlar al post sala Joaquim Maideu. La Judit, una neboda d'adopció, abans tenia el plaer d'escoltar-la des del sofà de casa mentre assajava; ara la sort ja no és tanta i m'alegro que sigui així. Sempre m'ha agradat com toca Bach, el meu músic de maduresa. A Vilabertran tocaran Shubert i Beethoven. M'està bé. Molt de futur. Feina ben feta a les escoles de música i als conservatoris. Admiràvem amb en Joan Niubó les formacions orquestrals de joves alemanys i del bloc de l'est pels anys noranta i ara en comencem a tenir aquí de molt bones. Esperem que la dependència no ens espatlli tot el que s'ha aconseguit i que la independència ho mantingui i ho superi. És el meu desig més íntim. A Andorra no els deixen encunyar monedes amb la imatge del pantocrator de Sant Martí de la Cortinada. El trobo millor que el de Sant Climent de Tahüll. El romànic i el gòtic una de les meves debilitats. No n'hi ha per tant, és una obra d'art d'un bellesa extrema i que consti que sóc partidari del laïcisme i de reservar la religiositat a l'àmbit privat. Prohibir, és un pèl excessiu. Les lleis són les lleis i les normes són les normes, d'acord que s'han de complir, a vegades poden estar ben fetes i altres ser, senzillament, un nyap i arreu passa, fins i tot a Europa. Divendres atípic, cansat i content de treballar. Demà mercat a Vic.
Setmana atípica i desestructurada, dos dies de vacances, dos de treball i una festa entremig dels dos dies laborables. Hauria valgut més fer vacances tota la setmana. No ha pogut ser. Dilluns comença la vida normal, el personal preludi de la tardor, l'època que més m'agrada. De la resta de l'any, en menor o major mesura, en podria prescindir, de la tardor no, és una altra història ... decadència i advent del fred. M'agraden els primers freds i m'atipen els darrers a Vic, massa. Avui comença la Shubertíada a Vilabertran, espero que no els faci tempesta, estan a cobert en un marc incomparable; a Vic plou, llampega i trona. Poca cosa a dir, la tònica d'aquest estiu. Avui el quartet Gerhard al matí de Catalunya Ràdio. M'ha agradat escoltar-los, m'ha sobrat la intervenció del que es cuida del festival. No era el seu dia i no era el protagonista, els protagonistes eren uns altres. He procurat no sortir del despatx i ho he aconseguit. No m'han emprenyat, gairebé un miracle, només patia perquè acabés l'intrús que no li tocava estendre's discursivament i poder escoltar en Lluís, la Judit, en Miquel i en Jesús. Maco el Janácek que han tocat en directe a l'estudi. El quartet, músics molt joves, moltes hores, molta feina i intèrprets per a minories. Un plaer formar-ne part. La darrera vegada els vaig escoltar a l'Atlàntida el vuit de març. En vaig parlar al post sala Joaquim Maideu. La Judit, una neboda d'adopció, abans tenia el plaer d'escoltar-la des del sofà de casa mentre assajava; ara la sort ja no és tanta i m'alegro que sigui així. Sempre m'ha agradat com toca Bach, el meu músic de maduresa. A Vilabertran tocaran Shubert i Beethoven. M'està bé. Molt de futur. Feina ben feta a les escoles de música i als conservatoris. Admiràvem amb en Joan Niubó les formacions orquestrals de joves alemanys i del bloc de l'est pels anys noranta i ara en comencem a tenir aquí de molt bones. Esperem que la dependència no ens espatlli tot el que s'ha aconseguit i que la independència ho mantingui i ho superi. És el meu desig més íntim. A Andorra no els deixen encunyar monedes amb la imatge del pantocrator de Sant Martí de la Cortinada. El trobo millor que el de Sant Climent de Tahüll. El romànic i el gòtic una de les meves debilitats. No n'hi ha per tant, és una obra d'art d'un bellesa extrema i que consti que sóc partidari del laïcisme i de reservar la religiositat a l'àmbit privat. Prohibir, és un pèl excessiu. Les lleis són les lleis i les normes són les normes, d'acord que s'han de complir, a vegades poden estar ben fetes i altres ser, senzillament, un nyap i arreu passa, fins i tot a Europa. Divendres atípic, cansat i content de treballar. Demà mercat a Vic.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada