Digues-l'hi burro
Dissabte 24 d'agost 2013
Reemprendre la feina em suposa sobresaturació de notícies i estic arribant a la conclusió de no saber massa si és bo per la salud. Tampoc crec que ho sigui massa, almenys per la mental i la deriva cap a la idiotesa, no estar al corrent de res. M'estimo més estar una mica empatxat i hauré de començar a aprendre a agafar-m'ho amb més filosofia. No resulta grat estar enrabiat permanentment. Dimarts una de bona i no l'he poguda contrastar, no surt enlloc, la vaig escoltar a Catalunya Ràdio de resquitllada, en Torres Dulce, el fiscal general del Estado, estiueja en una finca o no sé on d'Itàlia, propietat d'un financer, diria de nacionalitat espanyola, amb molts durus i que se'l coneix per haver vengut uns terrenys per un valor cinquanta-vuit vegades superior al preu de compra a la red nacional de ferrocarriles españoles. Cree el ladrón que todos son de su condición i aquesta no hauria de ser la màxima de cap fiscal ni de ningú. Segons el diccionari de l'institut d'estudis catalans, un fiscal no és altra cosa que un funcionari que representa i defensa judicialment els interessos de l'Estat i de la cosa pública. Tinc entès que aquest és el gros de tots, el que mana, el que hauria de donar exemple i el seu amfitrió podria haver comès delicte contra la cosa pública. Segurament serà que no i jo també ho crec. De delicte no n'hi veig enlloc, en tot cas enginyeria jurídica des de la meva igorància profunda i poca cosa més. Tothom és lliure de comprar i vendre i que li paguin el que demana. El preu el determina la demanda, les comissions i els interessos de la compra venda. El que deu ser greu és que el comprador hagi estat, com diuen, un organisme de transportes públicos del Estado deficitari des del dia que va néixer. Digues-l'hi burro a l'home i si ets amic dels que remenen les cireres, oli en un llum. D'això se'n diu anar a la teva i et sua que les cantines de la línia de rodalies de Vic a Puigcerdà es tanquin. En viuen famílies honestes, ostres, és igual. Sembla, tot plegat, una estafa legal als contribuents o una mena de broma de mal gust, masses bromes d'aquest tipus van sortint. No cal estranyar-nos de res, dos-cents vuitanta-sis mil euros per restaurar les portes del Valle de los Caídos. No m'imagino que el poble bavarès de Berchtesgaden li passi pel cap demanar al govern de l'estat lliure associat de Baviera o als governs federals d'Alemanya i Àustria la reconstrucció del Kehlsteinhaus, aquestes coses només passen al Reino de España i tothom es queda tan ample.
Reemprendre la feina em suposa sobresaturació de notícies i estic arribant a la conclusió de no saber massa si és bo per la salud. Tampoc crec que ho sigui massa, almenys per la mental i la deriva cap a la idiotesa, no estar al corrent de res. M'estimo més estar una mica empatxat i hauré de començar a aprendre a agafar-m'ho amb més filosofia. No resulta grat estar enrabiat permanentment. Dimarts una de bona i no l'he poguda contrastar, no surt enlloc, la vaig escoltar a Catalunya Ràdio de resquitllada, en Torres Dulce, el fiscal general del Estado, estiueja en una finca o no sé on d'Itàlia, propietat d'un financer, diria de nacionalitat espanyola, amb molts durus i que se'l coneix per haver vengut uns terrenys per un valor cinquanta-vuit vegades superior al preu de compra a la red nacional de ferrocarriles españoles. Cree el ladrón que todos son de su condición i aquesta no hauria de ser la màxima de cap fiscal ni de ningú. Segons el diccionari de l'institut d'estudis catalans, un fiscal no és altra cosa que un funcionari que representa i defensa judicialment els interessos de l'Estat i de la cosa pública. Tinc entès que aquest és el gros de tots, el que mana, el que hauria de donar exemple i el seu amfitrió podria haver comès delicte contra la cosa pública. Segurament serà que no i jo també ho crec. De delicte no n'hi veig enlloc, en tot cas enginyeria jurídica des de la meva igorància profunda i poca cosa més. Tothom és lliure de comprar i vendre i que li paguin el que demana. El preu el determina la demanda, les comissions i els interessos de la compra venda. El que deu ser greu és que el comprador hagi estat, com diuen, un organisme de transportes públicos del Estado deficitari des del dia que va néixer. Digues-l'hi burro a l'home i si ets amic dels que remenen les cireres, oli en un llum. D'això se'n diu anar a la teva i et sua que les cantines de la línia de rodalies de Vic a Puigcerdà es tanquin. En viuen famílies honestes, ostres, és igual. Sembla, tot plegat, una estafa legal als contribuents o una mena de broma de mal gust, masses bromes d'aquest tipus van sortint. No cal estranyar-nos de res, dos-cents vuitanta-sis mil euros per restaurar les portes del Valle de los Caídos. No m'imagino que el poble bavarès de Berchtesgaden li passi pel cap demanar al govern de l'estat lliure associat de Baviera o als governs federals d'Alemanya i Àustria la reconstrucció del Kehlsteinhaus, aquestes coses només passen al Reino de España i tothom es queda tan ample.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada