Lectura d'estiu
Diumenge 4 d'agost 2013
No estic gaire fet a llegir al que se'n solen dir best-sellers. Sempre els he considerat com els musicals, resulten agradosos, però em donen la sensació que es queden a mig camí entre el fulletó i la literatura entesa en tots els ets i uts. Com a lectura d'estiu o en moments molt concrets de desintoxicació o d'excés d'estres, útil, certament. Perniciós llegir-ne massa, baixada de nivell, potser, i no crec que sigui bo ni a curt, ni a mig i molt menys a llarg termini. Conec forces lectors exclusius de best-sellers i a vegades me n'han recomanat algun i no me n'he vist capaç de posar-m'hi. El seu fil argumental no em sol interessar mai gaire. Una cosa deu ser distracció i l'altre conclusions i necessitats particulars. He agafat de la prestatgeria l'home que parlava als cavalls a cau d'orella d'un tal Nicholas Evans. És un llibre distret i previsible. Porto dues-centes pàgines. D'aquest autor segurament no en llegiré mai res més i la pel.lícula que en van fer, si no s'escau que la donin per la tele a una hora convenient, dubto molt que me la miri. Els protagonistes són bons actors, en Robert Redford i la Kristin Scott Thomas. Em puc arribar a imaginar que acabaran agarbonats al llit o que vindrà d'un pèl perquè ho facin. Seria una infidelitat per part de la dona, però les hormones i les passions a vegades van boges pel cantó que volen i no entenen massa de moral. Tot el fil argumental envolcallat de moralitat i de bones intencions. Tot molt americà del nord, ensucrat i allunyat del món que em toca viure i això no vol dir que un món sigui millor que un altre. És diferent. Allà tot sol acabar bé i ningú pren massa mal, sempre que no hi hagi algun crim pel mig, però això passa a Escandinàvia i no a les històries d'amor americanes. Res de gaire interessant. Història feta de clixés caracteritzadora d'una societat, no sé si subconscientment mancada d'amor i quotidianament immersa en un excés de materialisme, però massa, massa, propensa al sentimentalisme de llàgrima fàcil, m'imagino producte de la duresa existencial de generacions passades. Encara no l'he acabada.
No estic gaire fet a llegir al que se'n solen dir best-sellers. Sempre els he considerat com els musicals, resulten agradosos, però em donen la sensació que es queden a mig camí entre el fulletó i la literatura entesa en tots els ets i uts. Com a lectura d'estiu o en moments molt concrets de desintoxicació o d'excés d'estres, útil, certament. Perniciós llegir-ne massa, baixada de nivell, potser, i no crec que sigui bo ni a curt, ni a mig i molt menys a llarg termini. Conec forces lectors exclusius de best-sellers i a vegades me n'han recomanat algun i no me n'he vist capaç de posar-m'hi. El seu fil argumental no em sol interessar mai gaire. Una cosa deu ser distracció i l'altre conclusions i necessitats particulars. He agafat de la prestatgeria l'home que parlava als cavalls a cau d'orella d'un tal Nicholas Evans. És un llibre distret i previsible. Porto dues-centes pàgines. D'aquest autor segurament no en llegiré mai res més i la pel.lícula que en van fer, si no s'escau que la donin per la tele a una hora convenient, dubto molt que me la miri. Els protagonistes són bons actors, en Robert Redford i la Kristin Scott Thomas. Em puc arribar a imaginar que acabaran agarbonats al llit o que vindrà d'un pèl perquè ho facin. Seria una infidelitat per part de la dona, però les hormones i les passions a vegades van boges pel cantó que volen i no entenen massa de moral. Tot el fil argumental envolcallat de moralitat i de bones intencions. Tot molt americà del nord, ensucrat i allunyat del món que em toca viure i això no vol dir que un món sigui millor que un altre. És diferent. Allà tot sol acabar bé i ningú pren massa mal, sempre que no hi hagi algun crim pel mig, però això passa a Escandinàvia i no a les històries d'amor americanes. Res de gaire interessant. Història feta de clixés caracteritzadora d'una societat, no sé si subconscientment mancada d'amor i quotidianament immersa en un excés de materialisme, però massa, massa, propensa al sentimentalisme de llàgrima fàcil, m'imagino producte de la duresa existencial de generacions passades. Encara no l'he acabada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada