Sulfurar-te
Dimarts 6 d'agost 2013
Moltes vegades, i amb l'edat em passa sovint, em sulfuro i quan es parla del procés català, encara més. En aquest tema em costa molt acceptar les pors, els temors i els dubtes paralitzadors. M'estimo més una oposició frontal que un voler i doldre. Els puc entendre i els considero, fins a cert punt tolerables, però ha arribat un punt que gairebé no ho puc acceptar. Em sulfuro i em torno intolerant, dec ser una mena de ment demoníaca i poc angelical. Hi ha temes a on no es pot dubtar i només cal abastar un camí: el del davant, les bifurcacions sobren i només emboliquen. Embolicar ja ho fa certa premsa, la de sempre, la que ens entrebanca el procés i la subvencionem perquè no és capaç d'autofinançar-se i encara té els nassos de pitejar d'espanyolització i no passar més enllà d'autonomista. Sopant amb uns amics, més del mateix, voler i doldre, votaran a favor de la independència, n'estan convençuts, la volen, però, si te'ls escoltaves, semblaven opositors legítims a no aconseguir-la mai i a viure en un estatus d'indefinició permanent ... no els entenc. Sortim a la palestra com a derrotats, ningú ens pot respectar d'aquesta manera. També crec que serà difícil tirar enrere. Conec gent, especialment la bona amiga Carme, que treballen, sense por i molt bé, per aconseguir el que s'ha d'aconseguir. Ahir mateix, lectors crèduls i assidus de la Vanguardia Española, personalment no ho he comprovat, em comentaven que darrerament estan sortint cartes dels lectors, potser no en contra del procés, però sí de tarannà cinquè columnista orientat a minar la moral dels encara no massa convençuts i les publiquen ... política de derrotats ... política de vividors ... estratègia de la por ... què voleu que facin? Que fastigós. Hores d'ara, estic en un hotel d'Albarracín. Terres de l'antiga Corona d'Aragó de parla castellana o aragonesa, no sabria que dir-hi, els entenc i m'entenen, un plaer.
Moltes vegades, i amb l'edat em passa sovint, em sulfuro i quan es parla del procés català, encara més. En aquest tema em costa molt acceptar les pors, els temors i els dubtes paralitzadors. M'estimo més una oposició frontal que un voler i doldre. Els puc entendre i els considero, fins a cert punt tolerables, però ha arribat un punt que gairebé no ho puc acceptar. Em sulfuro i em torno intolerant, dec ser una mena de ment demoníaca i poc angelical. Hi ha temes a on no es pot dubtar i només cal abastar un camí: el del davant, les bifurcacions sobren i només emboliquen. Embolicar ja ho fa certa premsa, la de sempre, la que ens entrebanca el procés i la subvencionem perquè no és capaç d'autofinançar-se i encara té els nassos de pitejar d'espanyolització i no passar més enllà d'autonomista. Sopant amb uns amics, més del mateix, voler i doldre, votaran a favor de la independència, n'estan convençuts, la volen, però, si te'ls escoltaves, semblaven opositors legítims a no aconseguir-la mai i a viure en un estatus d'indefinició permanent ... no els entenc. Sortim a la palestra com a derrotats, ningú ens pot respectar d'aquesta manera. També crec que serà difícil tirar enrere. Conec gent, especialment la bona amiga Carme, que treballen, sense por i molt bé, per aconseguir el que s'ha d'aconseguir. Ahir mateix, lectors crèduls i assidus de la Vanguardia Española, personalment no ho he comprovat, em comentaven que darrerament estan sortint cartes dels lectors, potser no en contra del procés, però sí de tarannà cinquè columnista orientat a minar la moral dels encara no massa convençuts i les publiquen ... política de derrotats ... política de vividors ... estratègia de la por ... què voleu que facin? Que fastigós. Hores d'ara, estic en un hotel d'Albarracín. Terres de l'antiga Corona d'Aragó de parla castellana o aragonesa, no sabria que dir-hi, els entenc i m'entenen, un plaer.
M'agrada llegir-te, ho comparteixo.
ResponEliminaGràcies per citar-me!
De res, intento dir sempre el que penso, malgrat em pugui equivocar o no. El pare sempre ho deia, sigues tu mateix i no deixis que els altres et manipulin. Equivoca't i rectifica.
ResponElimina