Els que sempre s'amaguen
Dimecres 28 d'agost 2013
Darrer dimecres de vacances forçades. Hi ha crisi, molta crisi, moltíssima i els que ens hi han portat, els de veritat, no pas els imputats i els anecdòtics que estan a la presó, no els ha passat res. Es parla, no gaires mitjans ho diuen explícitament, més aviat ho fan de resquitllada, que de forma ultra secreta reuneixen cada any a les rodalies de Londres una colla de gent força especial. S'amaguen, no es deixen veure, són gent molt valenta, ningú sap qui són, tenen molts i molts diners, n'estan podrits i no només de diners. La seva estança està envoltada de tot tipus de luxes i es fan dir grup Bilderberg. No fa pas gaire es van trobar, això se sap, però mai del què van tractar. S'amaguen. Gent que mai treu la cara i es creuen amb la legitimitat de decidir sobre la vida i la mort de la resta dels humans, dels que treballen pel manteniment dels seus luxes. Tot és viable i acceptable si els serveix, la resta a les deixalles i que rebi tothom no els deu importar gens, ells mai reben patacades, només reben beneficis i guanys no suats. S'amaguen, culpabilitzen als que han comprat amb els seus diners si el pla no s'adapta al que tenien pensat i si les masses es revolucionen massa, m'ho puc arribar a imaginar; no ho sé, hipòtesi personal. Control sever sobre la banca, l'economia, el petroli, els aliments, la guerra, la pau ... tot lluny de ca seva i tots els organismes titelles del món als peus dels seus amagats i subtils dictats. La resta a creure, mengem i vivim perquè ells volen i no cal pensar en res més, si calgués ens farien morir. No es pot anar a picar a enlloc. No sabem qui són els que sempre s'amaguen. Angunieja. Depredadors valents amb soldats al seu servei, com ells llops, sols mai ataquen, sempre en manada i mai mirant als ulls de les víctimes. Citen als seus ninots, la gent que solem veure als telenotícies, els alliçonen i els hi fan remenar les cireres i així, mai dels mais, no s'embruten les mans. Els ninots sempre els defensen, entra en la nòmina, en el sortir a les notícies i en controlar les masses. Ells no surten mai enlloc: s'amaguen. Concepte i visió orweliana del món.
Darrer dimecres de vacances forçades. Hi ha crisi, molta crisi, moltíssima i els que ens hi han portat, els de veritat, no pas els imputats i els anecdòtics que estan a la presó, no els ha passat res. Es parla, no gaires mitjans ho diuen explícitament, més aviat ho fan de resquitllada, que de forma ultra secreta reuneixen cada any a les rodalies de Londres una colla de gent força especial. S'amaguen, no es deixen veure, són gent molt valenta, ningú sap qui són, tenen molts i molts diners, n'estan podrits i no només de diners. La seva estança està envoltada de tot tipus de luxes i es fan dir grup Bilderberg. No fa pas gaire es van trobar, això se sap, però mai del què van tractar. S'amaguen. Gent que mai treu la cara i es creuen amb la legitimitat de decidir sobre la vida i la mort de la resta dels humans, dels que treballen pel manteniment dels seus luxes. Tot és viable i acceptable si els serveix, la resta a les deixalles i que rebi tothom no els deu importar gens, ells mai reben patacades, només reben beneficis i guanys no suats. S'amaguen, culpabilitzen als que han comprat amb els seus diners si el pla no s'adapta al que tenien pensat i si les masses es revolucionen massa, m'ho puc arribar a imaginar; no ho sé, hipòtesi personal. Control sever sobre la banca, l'economia, el petroli, els aliments, la guerra, la pau ... tot lluny de ca seva i tots els organismes titelles del món als peus dels seus amagats i subtils dictats. La resta a creure, mengem i vivim perquè ells volen i no cal pensar en res més, si calgués ens farien morir. No es pot anar a picar a enlloc. No sabem qui són els que sempre s'amaguen. Angunieja. Depredadors valents amb soldats al seu servei, com ells llops, sols mai ataquen, sempre en manada i mai mirant als ulls de les víctimes. Citen als seus ninots, la gent que solem veure als telenotícies, els alliçonen i els hi fan remenar les cireres i així, mai dels mais, no s'embruten les mans. Els ninots sempre els defensen, entra en la nòmina, en el sortir a les notícies i en controlar les masses. Ells no surten mai enlloc: s'amaguen. Concepte i visió orweliana del món.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada