El passeig del Ter

Divendres 23 d'agost 2013

La gent de Vic solem anar poques vegades a Manlleu, en canvi els de Manlleu solen anar sempre a Vic. Els vigatans solem dir que a Manlleu no se'ns hi ha perdut res. El pare, si en veia un de gaire beneit, deia que era de Manlleu o de Roda. El tiet Fèlix, riojano de Navarrete, no entenia com els partits de futbol entre la ciutat i la vila sempre s'acabaven a garrotades o a cops de roc. Per sort el panorama ha canviat, ara ningú en fa ni més ni menys i les coses solen ser iguals arreu. Vàrem anar en bicicleta des de la Gleva a Manlleu per la vorera del Ter. Un veritable plaer. Pedalar m'allibera, no penso en res o simplement amb les meves coses, les que m'agraden i obvio les que no m'agraden. Sensació que no sabria descriure o em seria molt extensa i ara no cal. Plaer que em suposa un esforç mínim. Camí planer, ombrívol, colònies del tèxtil, unes abandonades, altres restaurades i arribar al passeig del Ter a Manlleu. Un dels millors llocs de la comarca. Pollancres, parcs infantils, instal.lacions del club de futbol, xiringuito per a posar benzina al cos i un canti amb aigua anisada, tot com abans, com a cals avis, gent passejant, en bicicleta, alguns, pocs, llegint en un banc, molts més asseguts deixant passar l'estona i ... el riu ... el Ter ... el riu que Manlleu manlleva als vigatans. Els hi envejo.

Comentaris