Som dèbils
Dilluns 12 d'agost 2013
Marxa enrere de vacances. Dos dies, un de treball, mare de Déu d'agost, festes majors, treball i cap de setmana. Aperitiu laboral. El diumenge comença la lliga. Aniré al Casino. En tinc ganes. Dilluns vida normal, vida endreçada amb la inconveniència de la calor. Voldria que ja fórem tardor. Ahir cadena humana per la independència de Folgueroles a Vic. Èxit relatiu. Trams buits, males dates i hora dolenta. Sol de justícia a les dotze del migdia. La gent molt animada i amb moltes ganes. Dies d'escoltar simfonies de Mendelssohn i lectures anàrquiques. Estiu de llegir més del que em pensava. Vaig acabar el best-seller dels cavalls. Tenia raó, acaben agarbonats apassionament al llit i pecant com heretges. A la vida real no sé si passen aquestes coses, potser és que dec viure una vida massa poc real o la dec viure d'una forma massa particular o massa insípida. Suposo que no dec ser com en Robert Redford i a ell, sí, que li passen coses d'aquestes. El que no vaig encertar va ser el final i n'estic content: tràgic com hi ha món i melodramàtic de totes totes, de llàgrima fàcil, de culpabilitat, de perdó i de redempció. Tot molt americà, molt cinèfil i m'atreveixo a dir poc consistent emocionalment. No ho recomano. Sulfurada d'estiu. Entreteniment consentit. Gairebé me'n dono tanta vergonya de llegir coses d'aquestes com de mirar-me la Josephine quan arribo esgotat de treballar. Confesso que també em miro, a voltes, la que se avecina i me'n faig creus. Em cal fugir de la densitat. Els homes i les dones som dèbils i no vol dir dimonis. Avui mateix he començat una altra perla prometedora: dones de Manhattan, de l'autora de sexo a Nova York. Estiu estrany, massa calor endarrerida i masses tempestes de tarda a la plana. Promet. Lectures tontes combinades amb Torga, Madame de la Fayette, Oksanen i música romàntica de Mendelssohn. Aliment a l'ombra, patates xips i tinto de verano per fer passar la calor i agafar el son despreocupat de la becaina.
Marxa enrere de vacances. Dos dies, un de treball, mare de Déu d'agost, festes majors, treball i cap de setmana. Aperitiu laboral. El diumenge comença la lliga. Aniré al Casino. En tinc ganes. Dilluns vida normal, vida endreçada amb la inconveniència de la calor. Voldria que ja fórem tardor. Ahir cadena humana per la independència de Folgueroles a Vic. Èxit relatiu. Trams buits, males dates i hora dolenta. Sol de justícia a les dotze del migdia. La gent molt animada i amb moltes ganes. Dies d'escoltar simfonies de Mendelssohn i lectures anàrquiques. Estiu de llegir més del que em pensava. Vaig acabar el best-seller dels cavalls. Tenia raó, acaben agarbonats apassionament al llit i pecant com heretges. A la vida real no sé si passen aquestes coses, potser és que dec viure una vida massa poc real o la dec viure d'una forma massa particular o massa insípida. Suposo que no dec ser com en Robert Redford i a ell, sí, que li passen coses d'aquestes. El que no vaig encertar va ser el final i n'estic content: tràgic com hi ha món i melodramàtic de totes totes, de llàgrima fàcil, de culpabilitat, de perdó i de redempció. Tot molt americà, molt cinèfil i m'atreveixo a dir poc consistent emocionalment. No ho recomano. Sulfurada d'estiu. Entreteniment consentit. Gairebé me'n dono tanta vergonya de llegir coses d'aquestes com de mirar-me la Josephine quan arribo esgotat de treballar. Confesso que també em miro, a voltes, la que se avecina i me'n faig creus. Em cal fugir de la densitat. Els homes i les dones som dèbils i no vol dir dimonis. Avui mateix he començat una altra perla prometedora: dones de Manhattan, de l'autora de sexo a Nova York. Estiu estrany, massa calor endarrerida i masses tempestes de tarda a la plana. Promet. Lectures tontes combinades amb Torga, Madame de la Fayette, Oksanen i música romàntica de Mendelssohn. Aliment a l'ombra, patates xips i tinto de verano per fer passar la calor i agafar el son despreocupat de la becaina.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada