Arriba la lliga

Diumenge 18 d'agost 2013

Per fi arriba la lliga. La lliga que em fa menys il.lusió dels darrers anys. Noto que aquest no acaba se ser el meu Barça. El meu Barça ha estat un altre, el de la feina ben feta, els dels títols, el que parlava en català i que sortia al camp guanyant de dos gols i els altres estaven acollonits. Ara tinc la sensació que el mena un grup mediàtic concret molt poruc i de dignitat qüestionable pel que fa al país, que ens vol fer creure en una realitat molt particular, que el presideix la mediocritat més eixorca i el gestiona uns jugadors que haurien de fer l'única cosa que saben fer: jugar a futbol. Millor que no parlin, no en saben. A veure com va, que guanyin, no vull que perdin. M'estimava més un altre Barça, un altre model menys victimista i menys subordinat a qui ens vol prendre la dignitat de ser el que som a través dels mitjans mediàtics i amagant corrupteles brasileres d'un president complaent i que calla i tira la pedra i amaga la mà. Aquest, no, no és el meu Barça, tot i així no deixaré de ser-ne. Senzillament seré crític i gens crèdul. M'està bé que cridin independència al minut diset catorze segons, la puta i la ramoneta, vells temps.