Aprenentatges més o menys vàlids

Dissabte 10 d'agost 2013

Una cosa que vaig aprendre i que no me'n puc desempallegar i ara ja sé del cert que mai ho faré. No ho vull fer. Vaig estar educat en una mena d'orgull del ser i del saber estar, del ser tu mateix respectant al demés sempre que et respectin. No cal respectar a qui no et respecta. No tot és respectable. Aquesta era la dèria del pare, ningú era més ni menys que ell i ell no era més ni menys que ningú. Herència educativa rebuda. Cadascú al seu lloc, a la seva feina, assumint les seves responsabilitats i tot rutlla. Recelar del poderosos i enuig cap els crèduls, per això són crèduls, perquè llepen i s'ho creuen tot i no es qüestionen res. El pare sempre demanava el per què de les coses. Mai es va creure les mentides del règim i se les va empassar amb patates com tothom. Posició incòmoda a la vida, els poderosos no et veuen com un crèdul i els crèduls no et tenen per un dels seus, però tampoc com algú a qui llepar i creure. Un dilema. Orgull ben entès o malentès, aprenentatge més o menys vàlid. Difícil d'interpretar. El llegat del pare. M'agrada l'encaix i la filosofia d'estar per casa.