Espadat
Dijous 22 d'agost 2013
Com cada any per l'onze de setembre la mateixa indefinició dels de sempre. A la cadena que hi vagi qui vulgui i pel què vulgui. Tothom suma, els que resten es resten sols i no cal que vinguin, jo tampoc vaig a les seves trobades i no em troben pas a faltar. A la manifestació de l'any passat crec que poca gent hi va anar pel pacte fiscal d'en Mas. Si algú ho va fer, ben lliure és. La gent hi anava per la independència. En Mas no hi va anar i el dia abans encara deia que s'hi havia de ser pel pacte dels nassos, no em crec que ni ell s'ho cregués. Fins i tot en Sandro, a títol personal, actitud molt lloable, va ser més valent. A l'altre cantó et criminalitzen sempre facis el que facis i per això val més fer la teva i tirar pel dret. Aquests dies l'Espadaler dient ximpleries. Val més que faci la seva feina i es deixi de romanços. D'acord que s'ha de sumar pel dret a decidir, per la independència, pel que sigui i no crec que l'assemblea sigui ultrarestrictiva, el lema el tenen molt clar i no es pot dir que si fracassa és perquè s'ha estat ultrarestrictiu, no serà un fracàs dels organitzadors, sinó del país. Si el país fracassa o ha fracassat històricament, deixem-nos de punyetes, ha estat per gent com vosaltres. Sempre immersos en l'ambigüitat, en posar aigua al vi, no fóra que ens torréssim, en viure envoltats de la mediocritat més absoluta, voler allò allò sense voler-ho del tot, però millor que ho tinguéssim, però no cal fer gaire res, més val estar bé amb els altres, no fóra que s'enfadessin, s'enfaden igual, cal deixar-los. Profilàctics. Deixeu d'emprenyar, prou poruc és el país per haver de suportar gent d'un partit residual com el vostre, gent que teniu un peu a cada banda pel que pugui passar i no us voleu adonar, o sí, que el solc cada vegada és més ample i no us servirà ni fer l'espadat, quedareu trencats i us estimbareu solc avall. Què deu saber de més en Duran que els vostres socis no l'enviïn més allà d'on es pon el sol? Moltes vegades m'ho pregunto. Deu ser que ara ens queda esperar la resposta de la carta. Deu venir en una diligencia de postas. Espero que l'enviïn certificada y con acuse de recibo i l'entregui un agente postal del servicio de Correos. Decimonònics i els deu, i us deu, costar viure en el món de les noves tecnologies de la informació. Tot de pa riure si no fóreu tan patètics.
Com cada any per l'onze de setembre la mateixa indefinició dels de sempre. A la cadena que hi vagi qui vulgui i pel què vulgui. Tothom suma, els que resten es resten sols i no cal que vinguin, jo tampoc vaig a les seves trobades i no em troben pas a faltar. A la manifestació de l'any passat crec que poca gent hi va anar pel pacte fiscal d'en Mas. Si algú ho va fer, ben lliure és. La gent hi anava per la independència. En Mas no hi va anar i el dia abans encara deia que s'hi havia de ser pel pacte dels nassos, no em crec que ni ell s'ho cregués. Fins i tot en Sandro, a títol personal, actitud molt lloable, va ser més valent. A l'altre cantó et criminalitzen sempre facis el que facis i per això val més fer la teva i tirar pel dret. Aquests dies l'Espadaler dient ximpleries. Val més que faci la seva feina i es deixi de romanços. D'acord que s'ha de sumar pel dret a decidir, per la independència, pel que sigui i no crec que l'assemblea sigui ultrarestrictiva, el lema el tenen molt clar i no es pot dir que si fracassa és perquè s'ha estat ultrarestrictiu, no serà un fracàs dels organitzadors, sinó del país. Si el país fracassa o ha fracassat històricament, deixem-nos de punyetes, ha estat per gent com vosaltres. Sempre immersos en l'ambigüitat, en posar aigua al vi, no fóra que ens torréssim, en viure envoltats de la mediocritat més absoluta, voler allò allò sense voler-ho del tot, però millor que ho tinguéssim, però no cal fer gaire res, més val estar bé amb els altres, no fóra que s'enfadessin, s'enfaden igual, cal deixar-los. Profilàctics. Deixeu d'emprenyar, prou poruc és el país per haver de suportar gent d'un partit residual com el vostre, gent que teniu un peu a cada banda pel que pugui passar i no us voleu adonar, o sí, que el solc cada vegada és més ample i no us servirà ni fer l'espadat, quedareu trencats i us estimbareu solc avall. Què deu saber de més en Duran que els vostres socis no l'enviïn més allà d'on es pon el sol? Moltes vegades m'ho pregunto. Deu ser que ara ens queda esperar la resposta de la carta. Deu venir en una diligencia de postas. Espero que l'enviïn certificada y con acuse de recibo i l'entregui un agente postal del servicio de Correos. Decimonònics i els deu, i us deu, costar viure en el món de les noves tecnologies de la informació. Tot de pa riure si no fóreu tan patètics.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada