Port de tercera

Dilluns 5 d'agost 2013

Sempre m'ha agradat fer esport. En faig des de molt petit. Dec formar part de la casta de catalans que a casa, apart del respecte que es tenia pel saber de lletra, sempre hi havia hagut afecció esportiva i cert interès per practicar-ne. Al pare sempre li havia agradat molt el ciclisme, el futbol i l'hoquei sobre patins. Me'n va encomanar. Fa poc vaig coronar el meu primer port de tercera categoria, però no cal esverar-se, no n'hi ha per tant. Esport entès sense patiment, sense queixar-se pel fet de fer-ne, sense gemegar, plaer amb dosi tolerable d'esforç dins les possibilitats personals. Sortir de Vic en tren fins a Ripoll i enfilar cap a Sant Joan de les Abadesses i començar a pujar el coll de Santigosa. Sis quilòmetres i escaig cara amunt, mil seixanta-quatre metres d'altitud i un pendent final de mil cinc-cents metres del vuit per cent. Sembla molt, però es va fent de mica en mica i s'arriba. Llavors la baixada, plaent del tot. Primera hora del matí, fresca i poca calor fins a Olot. D'Olot a Amer una altra història, planer amb alguna costa lleugera i molt de cara avall amb zones ombrívoles agraïdes. Antic carrilet. Verdor esplendorosa. Tres comarques. Reposar, passejar, sopar i dormir a Amer, la Selva, fonda Giralt, un lloc dels d'abans, de bon tracte, de menjar més que bo, senzill i que fa el fet amb escreix. Sensació de fer país i de got de vi a la taverna del poble on tothom es coneix i et miren.