Un semplice uomo mortale
Dimarts 13 d'agost 2013
Amb la Cristina compartim una lectura. Estem llegint purga de la finesa Sofi Oksanen. Llibre molt dur i de les coses més interessants que he llegit darrerament. Res a veure amb el llibre dels cavalls. Procés de sovietització d'Estònia després de la segona guerra mundial i d'independència als anys noranta. Genocidi cultural, lingüístic, social, persecucions, violacions, violència contra els letons, delacions ... per part dels russos i amb col.laboració civil letona. Arreu passa, arreu ha passat i molt em temo que continuarà passant sempre a qualsevol indret. La Cristina em deia si gent que coneixem serien capaços d'actes d'aquesta mena ... no sé què dir, m'imagino que no, però no en puc estar segur ni dels altres ni de mi mateix. Em puc arribar a imaginar gent coneguda que em penso que potser en serien més propensa ... sols suposicions meves, potser me n'emportaria una sorpresa i amb altres em passaria a l'inrevés. Tot és molt relatiu. Si miro el què va passar aquí, pocs anys abans dels que parla la novel.la, només em puc remetre a les actituds i el camí que van prendre tots els que formaven part d'aquella història ... uns es van valdre del genocidi cultural, lingüístic i social contra la República espanyola; miraven a una altra banda quan perseguien i afusellaven a algú, s'ho devia merèixer deien, tancaven els ulls davant les violacions físiques i morals, es servien de les delacions i de la violència contra els ciutadans republicans pel seu anar bé sense cap mena de vergonya ni remordiment, encara molts ni el tenen ara i prefereixen oblidar i no parlar-ne. Feien veure que no veien res i veneraven al botxí en nom de Déu, de la pàtria aliena o de la mare que els va parir a tots plegats ... els altres només ho van partir, ho van suportar de la millor manera que van poder i han pogut morir amb la dignitat, al meu entendre, de no haver seguit aquest joc de delacions i de violència callada per la por. Tot és discutible i opinable i les circumstàncies personals de cadascú sempre són les que són, tothom és com és i jo sóc com sóc. Què passaria si ara tornés a passar? ... chi lo sa, io sono semplicemente ignoranti della storia, un semplice uomo mortale.
Amb la Cristina compartim una lectura. Estem llegint purga de la finesa Sofi Oksanen. Llibre molt dur i de les coses més interessants que he llegit darrerament. Res a veure amb el llibre dels cavalls. Procés de sovietització d'Estònia després de la segona guerra mundial i d'independència als anys noranta. Genocidi cultural, lingüístic, social, persecucions, violacions, violència contra els letons, delacions ... per part dels russos i amb col.laboració civil letona. Arreu passa, arreu ha passat i molt em temo que continuarà passant sempre a qualsevol indret. La Cristina em deia si gent que coneixem serien capaços d'actes d'aquesta mena ... no sé què dir, m'imagino que no, però no en puc estar segur ni dels altres ni de mi mateix. Em puc arribar a imaginar gent coneguda que em penso que potser en serien més propensa ... sols suposicions meves, potser me n'emportaria una sorpresa i amb altres em passaria a l'inrevés. Tot és molt relatiu. Si miro el què va passar aquí, pocs anys abans dels que parla la novel.la, només em puc remetre a les actituds i el camí que van prendre tots els que formaven part d'aquella història ... uns es van valdre del genocidi cultural, lingüístic i social contra la República espanyola; miraven a una altra banda quan perseguien i afusellaven a algú, s'ho devia merèixer deien, tancaven els ulls davant les violacions físiques i morals, es servien de les delacions i de la violència contra els ciutadans republicans pel seu anar bé sense cap mena de vergonya ni remordiment, encara molts ni el tenen ara i prefereixen oblidar i no parlar-ne. Feien veure que no veien res i veneraven al botxí en nom de Déu, de la pàtria aliena o de la mare que els va parir a tots plegats ... els altres només ho van partir, ho van suportar de la millor manera que van poder i han pogut morir amb la dignitat, al meu entendre, de no haver seguit aquest joc de delacions i de violència callada per la por. Tot és discutible i opinable i les circumstàncies personals de cadascú sempre són les que són, tothom és com és i jo sóc com sóc. Què passaria si ara tornés a passar? ... chi lo sa, io sono semplicemente ignoranti della storia, un semplice uomo mortale.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada