Aquelles escoles

Dissabte 7 de desembre 2013

Casualment fa alguns dies i ara em ve a la memòria, vaig passar en cotxe, conduïa la Berta, pel davant de l'antiga escola pública Balmes a l'antic barri obrer de la Calla, al raval de Sant Francesc de Vic. Actualment a l'escola hi han fet una mena de centre cívic, funciona com a casal d'avis i com a col.legi electoral. És on vaig a votar i encara no m'ha tocat mai presidir una mesa, seria la vuitena vegada. Ho faria. Voldria ser dels primers a presidir una mesa de la nova Catalunya independent, em faria molt feliç, molt. De fet ja hi vaig ser el 13D entrant dades en una mesa al Temple Romà de Vic. Experiència molt gratificant. Hi tornaria. El barri de la Calla destaca per la seva heterogènia, molta immigració marroquina, xinesa, andalusa ... també gent que viu en pisos d'alt standing a la zona del riu i els antics pellaires de tota la vida del barri. Com el Sant Miquel dels pobres, l'escola pública de l'altra antiga zona obrera de Vic, la dels metal.lúrgics i dels llonganissaires, allà on vivíem els meus avis i el pare, són escoles que mostren una arquitectura especial, sense estil o amb un estil molt definit, segons com es miri, hereves de l'herència noucentista que va adoptar aquella república votada a les urnes, que gent contrària a l'avortament no van dubtar, sense cap mena de remordiment, a posar tots els mitjans per fer-la avortar ... aquelles escoles, les que sempre havia sentit dir als avis, els uns i els altres, que la florida de l'any trenta van ser els primers nens i nenes de tres anys, al trenta-tres ja, que van anar a escola, en aquelles escoles, els meus pares i els de molts altres fins al trenta-nou.