Seria bo

Diumenge 16 de desembre 2013

Seria bo que a la gent no se li donés menjar, només quan el necessitin. Calen eines i feina perquè se'l guanyin amb honradesa i dignitat. Se'ls hi ha de donar coneixement, educació, cultura i gota de doctrina, me l'agafo com una mena de perversió gens encoberta. Tòpics, bons propòsits, utopies i la realitat la que és, una merda. El país avui fa la recapta d'impostos per a finalitats benèfiques. Hi col.laboro. No em fa res o em fa molt, més que res m'emprenya. No hi puc fer més. Hi ha massa de patiment, patiment d'aquella mena donat a la manca de queixa, del poc gemegar i del tirar endavant. Del creure's que cada dia viscut és un regal i tota cosa nova una experiència. Resiliència en solen dir, un eufemisme com un altre i viure així no és, ni ha de ser gens agradós. L'altre patiment, el de patir per patir, val més que no en parli, em fastigueja, com em solen fastiguejar les mostres de solidaritat i de misericòrdia dels benestants. No hauria d'existir. Quelcom falla en el sistema i sembla que ningú hi vulgui posar solució d'una manera seriosa. Pedaços i més pedaços. Resignació. No deu convenir. La justícia com a tal no serveix per a res, lleis fetes a la mida dels poderosos, dels que se'n surten de tot i no els passa mai res facin el que facin. Avui a Vic inauguració dels nous menjadors socials, com a l'època de la postguerra, misèria i patums prestant serveis a la societat, als pobres, als que pobrets estan per sota, els del mig a contribuir, via impostos, via donacions, via banc d'aliments i els que haurien de pagar més, els adinerats, a evadir, a estafar i a fer córrer diner negre tant com poden i poca contribució a la bossa comuna ... llavors misericòrdia, recaptes solidàries i bona voluntat d'una colla de voluntaris que donen part del seu temps a realitzar tasques de suport que no haurien d'existir. Uns, els que en tenen, paguen una vegada i els altres, els del mig, tantes com faci falta.