Treball sublim

Dimarts 24 de desembre 2013

Confidències de Visconti, treball sublim d'en Burt Lancaster. M'agrada molt Visconti. El que va descobrir la Callas. Film elegant, com tota la seva obra. Elegància personificada per la Silvana Mangano. Frescura en mans de l'Helmur Berger i la Claudia Marsani, joves i bells, i la música, ben triada com sol passar sempre, a càrrec d'en Franco Mannino. El personatge del professor identificable a nivell personal. M'agrada l'entorn, la vivència i em desagrada l'essència vital, el rabiar, l'amargor, l'absència inicial de tendresa, la total de sexe, el món finit i embombollat  amb tuf de resclosit sense cap perspectiva airejant. El que em passa actualment. A vegades calen un nou veïnatge existencial, potser no amb tant de trasbals, segur, però sí una mica d'aire fresc i obrir finestres, les físiques i les mentals, aquestes, sí, aquestes, frescor. El què li passa al professor a la pel.lícula quan els joves el fan retornar a un món que ja creia perdut i oblidat. Fa falta. Avui, a hores d'ara, dia tèrbol, empipat, coses que no m'agraden, altres que sí, molta gent em para pel carrer per desitjar-me les bones festes, és grat i alguns no en sé ni el nom, només en sé que havien treballat amb mi a la pellaria. Em pertorben les despeses assumibles, pitjor seria si no les pogués assumir, no m'angoixen, però estic tip de regatejar preus i de demanar pressupostos tancats que no s'ajusten mai, sempre s'enlairen i no m'agrada gens la indefinició. Consciència que molta gent viu en estat permanent d'indefinició. M'incomoda. El preu anirà per aquí, més o menys valdrà tant, sense concreció, llavors sol ser més, que si tomba si gira si naps i xirivies. Mentides. No ho suporto i som nit de nadal. Tot es fa i es paga. No havia regatejat mai, sistema d'àrabs i gitanos, de gent poc clara i mentidera i em dol, i molt, que l'afirmació soni a racista. No en sóc, mai he regatejat i els que ho fan, els que conec, no puc pas dir que no en siguin, encara que se'n amaguin, m'és igual, m'estimo més escriure clar. Definició en un món d'indefinicions. Aquesta tarda, darreres compres, darreres preses i a escalfar el tió perquè cagui consistent i no gaire escagarrinat.