Per riure

Divendres 27 de desembre 2013

Emocionat del cant de la senyera d'ahir al Palau. Història. Se'm m'entelaven els ulls i els pèls se'm posaven de punta. Fantàstic. En Mas ho ha de tenir molt clar, la gent està al darrera, empeny i de quina manera! Els castellans histèrics. No entenen res. Em demano si n'hi ha cap que ho entengui, segurament sí, però no veig que surti per enlloc. L'arrogància deu tapar la por, el recurs de la violència ha caducat i la raó no ha estat mai el seu fort. Suposicions meves. O muts o brams de bogeria fins ara. No ens para ningú. M'ho penso i m'ho crec. 

Ahir al dinar, a cals sogres, un cunyat, el de Barcelona, deia el què calia, segons  la Vanguardia, fer per cremar tot el que haurem menjat i begut aquests dies, una bestiesa. Si m'ho aplico, no cal pas que vagi a treballar en tot l'any, a fer gimnàs, esport, a beure aigua i a practicar sexe tot el dia, la solució. Llegir coses d'aquestes em posa de mala lluna i no em fan gràcia. Ens en rèiem tots, reconec que vaig rabiar una mica, s'ha de ser crèdul, ximple o estar desvagat sense fotre ni brot per creure-s històries d'aquesta mena. D'alguna cosa han de poder viure els gimnasos i els dietistes. Em meravella com els venedors de fum solen ser els que tenen major quota de mercat. Poc rigor, nul.la base científica, dependència de la complexió física, del metabolisme, dels excessos ... cada organisme diferent. Jo ja podria començar i no ho faré. Dinar de sopa torrada amb pilotilles, sis canelons, set o vuit llagostins, no sé pas quants talls de torró i dos cupcakes, vermut, vi negre del Priorat i cava. Obvi, em mancarien dies l'any per posar-me a to. No cal. Ja faig esport i, si no, problema meu i no voldria pas que ho fóra pels que m'haurien de cuidar. Dilluns, potser sí, estaré una mica més llustrós. A les quatre de la matinada em tocarà el despertador i començaré a córrer, a atrapar la feina, a malmetre'm la salut i a continuar estant prim com sempre sense caldre tants esforços que, segurament, atorguen una certa salut física i en deuen debilitar una altra, la que ho fa rutllar tot. M'ho temo. Per riure, m'estimo més no plorar.