Llocs lletjos

Dilluns 16 de desembre 2013

Hi ha llocs d'aquells que valdria més no anar-hi mai gaire i encara menys a sopar. Vaig tenir la sensació d'estar a una mena d'Eurodisney, el lloc més divertidament horrorós on he posat els peus. Sort en tinc ara mateix de l'Oblivion que sona per la ràdio, tango arranjat per a corda i piano de José Bragato sobre una peça d'Astor Piazolla, que m'ajuda escriure en un dia que no estic massa inspirat. Sopar en una cadena pizzera instal·lada en un local grandiós del carrer de Manlleu, com si a Vic no hi haguessin restaurants de tota mena, es va haver d'anar precisament aquell. La companyia grata i amics vells i de nou. Espero que molts anys ens anem trobant, però no allà, jo no hi seré, ja els veuré una altra hora o quan surtin de sopar em trobaran a l'snack o al Casino. Decoració nadalenca, a Manresa i a Tortosa deu ser la mateixa, servei en castellà, encara bo que entenen el català, sous, a suposar, de merda, cap mena d'identitat o ensumo identitat global. Local espaiós, mal insonoritzat, poca intimitat, ple de colles rialleres sense conversa i de gent que sembla avesada a moure's perfectament en aquesta mena de no llocs sense pedigrí ni història. Em solo pensar que senten una certa fascinació per les falses lluminàries i les decoracions d'un gust que no s'escauen al meu, és cert que m'ho faig jo i tampoc sé si és real del tot. Com passa amb la música, amb la literatura ... el que et donen, el que resulta fàcil, la poca reflexió, com a Eurodisney, venda cara de felicitat enllaunada o a Port Aventura,  fer-te creure que no cal anar a la Polinèsia, la tens allà de cartró pedra amb homes i dones que ballen movent els pits i el cul, és el que té venda i el que s'empassa coll avall tothom. Globalització mal entesa. El menjar bo i feia sed sense ser salat. Hi deuen posar alguna mena d'ingredient que la provoca, bromada, o no, calia beure i la carta de vins i caves curta, cap cosa de l'altre mon i descompensació de preus, els beures força cars pel què eren, el menjar molt econòmic. Espero que em tatxin, m'esborro d'aquest ambient, en puc prescindir com ells en deuen poder prescindir de mi, ja hi ha gent que hi va. Més m'ho estimo. Pretesa formosor del què no deixen de ser, al meu entendre, al meu gust, llocs lletjos.