Plausible

Diumenge 8 de desembre 2013

De la realitat sempre en solem veure el concepte, mai la totalitat i poques vegades l'essència. Avui al digital de cultura del núvol una entrada molt interessant al bloc de l'Eva Comas que em fa, potser no rectificar, però sí adonar-me que la particular percepció de la realitat no és mai la que poden tenir els altres, que una realitat es pot mirar des de moltes òptiques, totes bones i respectables sempre que els cànons de tolerància siguin els òptims. Fa mesos a l'entrada hi hi he he, a resultes de l'entrada Bibiana Ballbé com a símptoma o la cultura de la riota al bloc d'en Joan M. Minguet, en vaig donar la meva opinió i encara la mantinc amb un matís afegit. El titular del bloc de l'Eva Comas brinda per la nimfa, m'ha fet adonar d'una altra interpretació igual de bona i de creïble, l'altre cantó de l'objecte, el que no no vaig saber veure. Em tira més el que va dir en Minguet que el que diu avui la Comas. Tot respectablei interessant. Massa banalització actual de la cultura solo pensar. La Bibiana, com el Crakòvia, com el Polònia, les gesticulacions d'en Màrius Serra, els minoristes, l'Oscar Dalmau ... em costa suportar-los, una generació rica, és cert, però que tot ho han tingut massa fàcil, el món no es de pa riure i no es pot pecar d'infantilisme etern, alguna hora s'ha de ser adult. La broma en excés esgota. Volta de truita de l'Eva Comas, defensa la Bibiana i l'equipara a una nimfa enterbolidora del cervell dels homes, eròtica, bella, acollidora i feliç, tanta felicitat aparent fa ràbia i enveja. Plausible. Felicitat que molts intel.lectuals no tenen i, que en el fons, potser no desitgen, els deu resultar més gratament ingrat viure en la seva particular concepció del món i de la realitat. Cal pensar i reflexionar el tema, deu ser bona una dosi de frivolitat, sense excés, com dolenta massa dosi de pessimisme i de transcendència. Deu caldre. No ho sé. Ara fa un any, també pels volts de Nadal, vaig topar amb la Bibiana a Vic, jo sortia de cals sogres, a tocar Plaça, em va demanar com s'anava a l'snack, la vaig reconèixer, veu peculiar, molta alçada, molt prima, massa, atractiva, em va tractar de vostè, agreixo la manca de frivolitat en aquest aspecte i, sí, sense ser la meva nimfa ni la meva musa, puc entendre que pugi enterbolir el cervell de qualsevol home. Plausible.