B-677.448

Dimarts 17 de desembre 2013

A hores d'ara quatre o cinc graus positius. Demà al matí a sota zero. Hivern a Vic. El temps com a retòrica introductòria. Orígens de pagès. Vigílies de solstici. La millor època de l'any. Surto força a entomar el fred. Em reconforta. Nadal. Tindria motius perquè no m'agradés ... absències, absències d'aquelles que no tornen. Deu ser l'esperit, l'atmosfera, el fred, ves a saber ... m'agrada ... potser la falsa tendresa, en dec estar mancat, hipòtesi, a vegades penso que massa cridòria innecessària m'envolta, com també masses pors, massa patiment tòxic i no, no cal, és una merda i sóc conscient que no ve de mi, senzillament m'envolta i és difícil abstreure's de l'entorn. Aprenentatge continu. Rumiava que si faig comptes, em queden vint anys més plens de vida, la resta, si els puc viure amb dignitat, un regal, si no, potser no deu caldre, ho dic seriosament. Ara mateix em deleixo per anar un dia a Barcelona a veure lluminàries i a embogir de consumisme sense consumir, badar, badar i badar sol, el què m'agrada fer, encara que pugui semblar un vet-o-quit, se me'n fot, m'agrada i no haig de donar explicacions a ningú i, si les haig de donar, només n'hi ha una, m'agrada. El plaer de seure's en una terrassa o escriure el post del dia en una taula del cafè del Centre o el de la Òpera, una ximpleria com una altra, però d'aquelles que fan viure, tot és tan senzill com això i és Nadal. Omple i n'hi ha prou. Poca filosofia i cap discussió bizantina. Nadal, ja en fa molts, sense els pares, és veritat, en el record hi són, m'està bé i suren en l'enyor alegrament i em retorna a la memòria anar cap aquella Barcelona que llavors em resultava fascinant, la que devia ser grisa i derrotada, la que s'hi arribava per la N-152 plena de revolts fins a l'autopista de l'Ametlla, en dèiem, amb una vuit-cents cinquanta vermell, B-677.448. Meridiana, Aragó, plaça Espanya, Paral.lel, Blasco de Garay fins a la plaça del Sortidor del Poble Sec a ca la tia, a cals cosins del pare, els de Barcelona, els dels que hi anàvem pels volts de Nadal, els d'anar a veure les lluminàries, els edificis magnífics, fruit d'un imaginari de ves a saber què que a hores d'ara, molt més madurat i matisat, encara perdura.