Voltar per voltar

Divendres 6 de desembre 2013

Jornada laboral normal. Solo treballar el sis de desembre. Cap ganes de celebrar el que no vaig votar.  M'he adonat que avui fa un any que vaig obrir el bloc, bé, que me'l van obrir, jo mai ho hauria fet. Em manca empenta i iniciativa, l'entorn també ajuda a arribar a fer menys coses de les que voldria, és culpa meva, s'ha de dir. Un cop m'hi poso, ho supero, no em fa mandra i m'agrada. Avui redacto l'escrit tres-cents seixanta dos, però les entrades diàries al bloc les començo el dia onze. L'aniversari llavors, no ara. Retall de vida petita i vigatana, sense masses brillantors ni grans foscors i amb la necessitat de treure suc d'allà on potser no hi ha massa cosa a dir, però t'adones, com deu passar al mig del desert, que una gota d'aigua, una de sola, pot arribar a ser molt valuosa si se la sap aprofitar i et pot arribar a donar la sensació de sed calmada encara que l'assedegament sigui intens. Per arrodonir, ara tornem d'entomar el fred dels carrers de Vic. Comença a ser intens, sota zero a hores d'ara, gens de boira, no com a les quatre de la matinada a la recta de Malla. Sortim a voltar per voltar, a estirar les cames i a escampar la boira, la mental, sense venir-me massa de gust veure el què veuré, aquesta mena de paròdia que vol ser un mercat medieval. Invasió de gent, avui, demà i demà passat, l'àrea metropolitana bolcada a la plana. Sensació que el castellà és la llengua més parlada als carrers del bisbat d'Osona. Normalitat, negoci, llonganisses, fuets, pans de pessic i coques de Perafita, tothom content, obrint-se pas a empentes, embussats en qualsevol call i no disposar de massa estona ni espai per a poder mirar res, només semblen no donar l'abast els que venen entrepans de botifarra i vi calent, la resta, quatre formatges i quatre cacanòries, sempre el mateix a Vic i arreu. L'entorn és bonic, cert. Me'n foto de més d'un i crec que potser no els caldria anar abrigats com si s'anés al Pol Nord, fa fred, sí, però totes les masses piquen.