Diària sabana

Dimecres 4 de desembre 2013

Dia a dia en una sabana del Serengeti. Ramats de zebres, de nyus, algun búfal, impales i gaseles assetjats tot el dia pels lleons, empaitats pels guepards i emprenyats per les hienes, aquella mena de bestiar que no és ni carn ni peix i que sol fastiguejar de només mirar. Visió comparativa. Si puc triar, m'agradaria ser una impala. Símil. Imaginacions meves. Sensació de ramat. Societat falsament gregària, falsament solidària i, si ho és, ho és per por, per instint de protecció i de supervivència. Natural. Els amos del tros són els lleons, els predadors, els que fan treballar a les lleones i les fan servir per copular. Crien poc, no els cal. Les zebres i els nyus a pasturar, les gaseles a córrer quan arriba el guepard, tots a menjar herba insípida; els n'hi cal molta, no és gaire nutritiva. Objectiu existencial poc més enllà de satisfer la gana i estar a l'aguait que no arribin les lleones, les temen. Quan arriben, el ramat s'aplega i perd el cul corrent sabana polsegosa enllà, però sempre en sol quedar un d'apartat i no pas despistat, en sol ser un de malalt o ferit. Campi qui pugui i beneit el darrer. Supervivència i selecció natural de l'espècie, deu ser per això que cria tant aquesta mena de bestiar que fa del gregarisme el seu modus vivendis, alguna alegria tinguin, els hi deu caldre desprès de saber que tots els dies seran iguals i mai els passarà res d'excepcional. Poca consciència, segur. Poques vegades, un grup del ramat es pot enfrontar a l'atac d'una lleona i la poden arribar a fer fora, si  poden evitar la confrontació l'eviten, només es rebel·len quan és inevitable. L'èxit es sol vendre com un gran acte de solidaritat, em temo que circumstancial i poca cosa més; la realitat, la llei de la sabana i, si el que la foragita, és un membre sol, actua més per por que per heroïcitat, car ningú li reconeixerà, cap i a la fi, els altres continuen pasturant i menjant molta herba, tanta com puguin. El qui cau al terra mort perquè li toca, la vida s'acaba el dia assignat, encara que totes les jornades siguin calcades a la sabana, i ha estat afortunat de no haver rebut mai l'esgarrinxada mortal del felí afamat, les hienes i els voltors, els carronyaires, ja se'n cuidaran, a la sabana no calen els enterramorts, no en queden ni els ossos.

Comentaris