No dec estar gaire catòlic

Dijous 26 de desembre 2013

Matí de Sant Esteve. M'he llevat relativament tard. Les nou. No dec estar gaire catòlic. Poca música de Bach. Avui Astor Piazzolla i la rhapsody in blue d'en Gershwin. Tangos i jazz simfònic. Decarísimo, invierno porteño, adios nonino, milonga del ángel ... clàssics. Em venia de gust, llegia, acabo els tres homes en una barca i he començat acercamientos d'un dels meus autors de culte, Ernst Jünger. Arbre de Nadal encès, em fa companyia, em plau, em sobra el sol, em fa mal d'ulls, no fa hivern i deslegitima les festes. Ahir millor, plovia, recolliment i conversa, beguda i cridòria, els Font Pagès, sentències, una de grossa que comparteixo, al país ens manca lideratge i caldria recordar que s'hauria de treure la pols a la guillotina, metafòricament, o no, justícia. De Gaulle i Robespierre. Artur Mas, foment del treball, Vanguardia Española i jutges titelles. No és ben bé el mateix. D'acord, tercera ampolla de xampany gastada i obro la quarta. Fàcil d'opinar. Dinar a cals sogres i sortir de casa amb un sol que crema les retines. Dia de meteorologia lletja. Poc m'agrada, a més venteja.

Torno a escoltar Smile, com ahir, la recomano. Ventre atipat, fetge carregat i content, diferent d'ahir, ahir també estava content, els meus, avui els de la Cristina, grans benestants, petits que alegren la vida i reciten poemes sentits any darrera any en veus diferents a euro per família, sempre el mateix, bon menjar, bon beure i benestar, ningú apurat. Vida poc alterada i, si ho està, sempre per nimietats, per mals buscats, mai sobrevinguts. Europeus. Una sort, un any més, un Nadal més, com ahir, Smile.