Els dies d'un any

Dilluns 9 de desembre 2013

Tres-cent seixanta cinc dies. Emblemàtic. Els dies d'un any. Encara no és l'aniversari. Dimecres. Dilluns aclaridor. Ahir recollida de signatures per la independència a l'estació del tren. Va estar bé. A Osona tasca no massa difícil. Ara ja sabem quin pa i donen. Ara sí que, ni uns ni altres, hem de dubtar. Ni puedo ni quiero. Que no pugui ho entenc, les lleis, la constitución, són mal fotudes de mena i bona part de culpa la tenen catalanets que van ajudar a redactar-les i ens van entabanar a tots plegats. No em vinguin amb romanços. Ara una altra pantalla. Tinguem present el passat i molt clar, llavors ningú se'n recorda i jo no tinc cap mena de ganes de viure en una Espanya intransigent, neofranquista i en fallida ètica, moral i econòmica, no, no hi vull viure, però tinguem en compte que molts dels que ara volen la independència han fet tot el possible per a perpetuar-nos en la dinàmica decrèpita espanyola. Rectificar és de savis o d'interessants, ja no ho sé. Desastrós. No tolero el no quiero, odiós, repugnant i prepotent, articulat per un dels personatges més mediocres haguts i per haver, algú amb tantes poques llums no pot manar ni dirigir res i molts, com jo mateix, tampoco queremos vivir en un Estat castigador que pel simple fet de no pensar com ell. Poca cosa més a dir.