Objectiu vital?

Dilluns 30 de desembre 2013

Demà darrer dia de l'any i amb el nou any no em vull fer cap propòsit, bé en tinc un de molt concret sí, de la resta no em vull il.lusionar com tampoc accepto decepcionar-me del sí. M'ha anat bé aquest any? Com sempre, anar fent, anar tirant, el que fem la majoria i, és cert, voldria haver fet més coses com també en podia haver fet menys. Sempre el mateix estat i en el mateix estat, espero canviar d'estat. Fantàstic, estar en aquest estat permanent no m'agrada, canviar. Complaguadament desplagut. Disconforme i conforme. Entre dos mons. Entre dues concepcions del món i de la realitat. Contradicció total. Europeu. Occidental. Llatí. Inconformista. Inquiet. No saber massa el que es vol, els que diuen que ho saben i s'ho creuen no crec pas que ho reflexionin, potser poques coses deuen saber, o molt bàsiques, podria suposar. Si ho sabés viuria millor? No, segur que no, em fotria de fàstic, cercar, sempre cercar, ves a saber què en les inquietuds que et dóna la informació, la literatura, la música, el fet d'escriure bé o malament, el fet en si mateix ja importa i no donar massa peu a la resignació ho deu consolidar. Exposar-te. La sang ha de bullir. Decidir, decidir i l'any que ve més que mai. No m'agrada no fer res i em costa suportar la manca d'opinió, el tot m'està bé; encara picaríem amb un os al terra i se'ns menjarien les feres, les de veritat. No, no ho vull. També, cal dir-ho, no sóc un maniàtic perfeccionista, però sí de la feina ben feta i a vegades, a tots plegats, el arbres no ens deixen veure el bosc o es confon bosc amb arbres i arbres en bosc i no és concep com a conjunt i es mesura com a entitats particulars allunyades de la globalitat.