Masses informes

Dimarts 3 de desembre 2013

Això de l'informe trepitja gairebé fa plorar, demostra el nivell que hi ha arreu i no és culpa dels mestres. De les polítiques educatives ja no ho tinc tant clar. El nivell educatiu general és baix. Em costaria adjectivar-lo. Enamorat dels adjectius. Escric mentre sona l'heroica al vinil, la primera gran simfonia. No sóc mestre, ni pedagog ni res que se li assembli . Els resultats són els que són i estem a on estem. Penso que no ens ho podem permetre. Ens hi juguem massa. Deu ser perquè tinc l'honor de ser un dels que van formar part de la millor promoció del Sant Miquel dels Sants de Vic, i el possit d'aquella època perdura, els pares també eren diferents, l'austeritat i el rigor es notava, ara tot sembla can pixa, que em fa ser dels partidaris d'exigir l'accés al magisteri amb les mateixes notes de tall que se'ls exigeix als metges, als enginyers o a qualsevol grau científic. Ho penso així. Als futurs mestres tinc la sensació que se'ls exigeix molt poca formació i gairebé nul bagatge cultural i no em valen quatres poemes, quatre cançonetes i saber fer manualitats per exercir magisteri; s'ha d'estar al corrent de tot el què passa al món i poder-ne donar explicacions particulars, contrastades i obrir espais de debat. El mestre determina el futur de les properes generacions. Ha de ser algú i algú important, l'hereu del magister clàssic i la transcendència clàssica no es té gaire clara o, simplement, no ens molestem a saber d'on venim per a saber on som i a on volem anar. Transmetre coneixements i valors la seva funció, l'educació, la família, no és feina del mestre, faltaria més. Em deprimeix constatar que no sigui massa així. Sóc d'una altra època, ja ho sé, no hi entenc, però llavors era diferent, els rols molt més definits. Ara massa pares que no saben massa cosa perquè no els hi ha calgut i als fills el mateix, ignorància de quin ha de ser el rol del mestre pel simple fet de que, potser, guanya menys diners que els pares i la rellevància social del magisteri no és la mateixa d'antany, i, error que considero molt greu,  l'escola no selecciona. No tothom és igual i no tots han d'anar al mateix nivell ni al mateix sac, no ho veig bé, massa bonisme i s'atura als bons per culpa de l'encallament dels aturadors. M'empatollo. Paro. Només dir que de mestres en conec de totes menes i no tothom ho hauria de poder ser. Ho haurien de ser els vocacionals i els que tinguin voluntat de magisteri. Com exemples dues amigues meves, la Carme i la Marta, serien d'aquelles que et marquen de per vida pel seu bon mestratge; altres que en són i que n'estudien ho han estat o en volen ser pel simple fet que no haurien entrat a cap més facultat per nota i és una sortida professional relativament fàcil i accessible. No m'agradaria que cap fill o nét meu  arreplegués mestres d'aquesta mena, no, no m'agradaria, no són mestres, són una altra cosa. Al mestre, com al savi, els venero, són algú que et marquen de per vida. Com els amics, només n'hi han uns quants, un, dos, tres, quatre ... i no gaires més ... afortunat ... crec que algun més en tinc.