Ens agrada perdre el temps

Dimecres 5 de desembre 2013

En Rodolfo, en Martín Villa, el que va ser responsable dels cinc obrers morts a Vitòria en la incipient transició, aquells de les campanades a morts d'en Llach, es veu que dorm molt tranquil i no es fa responsable de res. Avui era al matí de la Terribas. Com ens agrada perdre el temps amb gent com aquesta. No caldria. Material de rebuig no reciclable. No m'està gens bé que vulgui una Catalunya plena de senyors Esteve i de classes mitjanes cofoies gens reivindicatives. Ara no la té i la culpa no és dels senyors Esteves ni dels cofois, no, no ho és, és de gent com ell. Visió mesetària del món. És llest, però no m'és vàlid i encara m'ho és menys el seu argumentari. Nosaltres hem passat de pantalla i els monstres de l'anterior ja estan superats i ara lluitem contra uns altres tant o més perillosos. La Constitución inamovible i qualsevol competència no recollida en el seu articulari resulta impossible de demanar però si de prendre si el gobierno de la nación ho creu convenient, la resta tot il.legal. El referèndum, la consulta, el dret a decidir i la secessió constitucionalment impossible, no cal enganyar-nos i fer tanta comèdia. Ja ho sabem, ningú enganya a ningú i no val allò de voler una millora promoguda pels habitants d'un territori, el que hauria de ser un dret natural, voler ser el que es vol ser, agafat com a cosa no assumible, una quimera. La raó no va lligada amb la intel.ligència, una evidència avui en boca d'un personatge de passat molt definit i concret, mesetari profund i d'arrels, membre de les FAES, assessor d'una empresa energètica i membre d'una mena de fundació que vetlla per la ètica en la política, poc creïble quan es porten cinc morts, obrers, a la consciència i s'hagi fet costat a un dictador o a gent que el van servir, difícil de creure. 

No calia que ningú li preguntés què en pensava sobre la sobirania catalana, perdre temps i saliva en va, com preguntar al Rouco Varela què en pensa sobre l'avortament o la homosexualitat, la resposta és sabuda. M'ha sobtat que defensés una mena de federalisme tronat malgrat no sàpiga, jo, qui s'ha de federar amb qui i amb què. Seria bo, deia, evitar la topada de trens, difícil, i, si els trens topen, suspensió unilateral. Cap apropament, cap mena de seducció, repulsió, ningú enganya a ningú. Ens els hem d'estalviar. El món vist des de la Meseta i els catalans mai vistos com a catalans, vistos com a catalanets treballadors, obedients, gemegaires i pagadors. Esquema que es trenca i no ho saben capir. No ho entenc o ho entenc massa, per això no ho vull. O és que la gent com jo només ho veiem tot des de la nostra òptica? Potser sí, però m'han entabanat massa per creure-me'ls i ja no m'agrada perdre el temps.