Dubtes i remordiments

Dimecres 11 de desembre 2013

Avui a la tarda tenia remordiments pel que vaig escriure ahir. Ja m'ha passat. Quan es fa un simposi sobre el maltractament històric castellà sobre els catalans, els polítics no són ningú per apropiar-se i voler manipular la història. Els caldria dedicar-se més a fer el que no fan, a gestionar el bé públic i a no mirar tant pel bé particular. M'he remirat el programa de ponències i d'activitats. No hi sé trobar incitació a l'odi i encara menys cap mena de delicte. Paranoics. Me'n faig creus. Dissipats els remordiments. He rellegit el que vaig escriure ahir i continuo opinant igual, dec ser cap-quadrat i obtús. La dèria, avui a les tres tocades de la tarda escoltant l'oracle d'en Graset i tres dels seus convidats quan han tocat el tema del simposi. Quan els convidats, en Joan Botella, professor de ciències polítiques a l'Autònoma, la Rosa Massagué, subdirectora de El Periódico i en Jordi Gràcia, professor de literatura castellana a la Universitat de Barcelona i col·laborador a el País i altres publicacions d'àmbit estatal, han començat parlant de la bestiesa del títol, que podria ser ofensiu, que hi mancaven ponències de primeres espases, com si en Fontana, en Figueres o en Maluquer no ho siguin, que no cal provocar als castellans de la manera que estan amb actes d'aquesta mena, un despropòsit tot plegat, no ens ho podem permetre, propaganda institucional ... llavors he fet de catalanet espantadís, m'he pensat que podrien tenir raó, i potser la tenen, dubtes i remordiments. Només hi hauria faltat la rialleta sorneguera de la Lola García de la Vanguardia Española per acabar de fer  bon caldo. M'atipa en Graset, masses convidats d'aquesta mena i d'aquest tarannà, ja sabem que hi són i que n'hi ha més dels que farien falta, no ens convenen, formen part del món de fals progressisme que no es mourien mai del punt a on estem. No m'agraden i me'ls solo escoltar, no formen part del meu imaginari ideològic i no els comparteixo. És probable que a partir de demà, com faig a la darrera hora dels matins i els optimistes, a les tres Catalunya Música. Me n'he cansat. L'oracle és un bon programa. Ara l'horitzó incert és un altra, el vi aigualit és dolent, el què ha passat és sabut i el què passarà ja es veurà, masses el volem veure com més aviat millor ... masses. Me n'oblidava, avui fa un any de la primera publicació seriosa al bloc, érem força gent. Gràcies als que em suporteu cada dia i també als que ho feu quan us plau. És gratificant.