Les estones perdudes

Dilluns 23 de desembre 2013

Dia de vacances, de sol i de fred. M'he dedicat a endreçar. Em vagava. Tasca que deixes de banda, com la del dormir més hores, fins el dia que no es pot més i no et queda més remei. He reordenat vinils. Els he repassat un per un i me n'he emportat sorpreses. Un percentatge, més alt del que m'hauria arribat a imaginar, no era conscient que els tenia i si els he escoltat una o dues vegades farà prou. Inventari casolà. Amb els llibres hauré de fer el mateix. Els tinc més controlats, al menys m'ho penso. Content, un que estava convençut que l'havia perdut o que no el tenia, malgrat sabés que l'havia escoltat alguna vegada, m'ha aparegut. Es tracta del segon concert per a piano i orquestra de Brahms. El tenia ubicat entremig de les simfonies de Mahler. Abans de fer una feina caldria perdre deu minuts pensant com la faràs i guanyaràs una hora. Feina mal feta sense cap mena d'importància, cap, d'un dia, d'una estona, on el rigor és manllevat per la presa, el simple sortir del pas i porta a equívocs, a no saber realment què tens, a creure't que ho tenies i a no trobar-ho. Les preses em molesten, la manca també. L'error em sol irritar com a producte de les preses i de la manca de racionalitat, llavors a reparar el producte del córrer, del no atrapar res i no acabar mai res en òptimes condicions a la primera, sempre hi sol caldre una segona i moure la peça una tercera vegada, llavors sí, més feina, sensació d'enfaenament perpetu, més moviment, menys temps per a fer altres coses o per deixar de fer-ne altres no calgudes, com el que ha passat amb el vinil d'avui, com el que observo moltes vegades al meu entorn i no me'n faig gros el fetge, només ho constato, continuada reparació fàcil, nimietats, lògic de trobar i de reparar, de trobar amb facilitat si hagués estat a la be i no a la ema. Reordenació com Déu mana. Una feina feta dues vegades, aquesta sí, a estones perdudes.