Dia de diari

Dilluns 2 de desembre 2013

Dia tèrbol, poc activat i amb cap ganes de fer res. El fred, la manca d'incentius ... tot hi ajuda. Sensació de dia de diari sense solta ni volta, avorrit com solen ser la majoria dels dies, però amb la consciència plena que ho era. Amb l'avorriment passa el mateix que amb la mort, conscientment no s'hi pensa i quan s'hi pensa t'entra una mena de cosa que no deu ser bona del tot, no. M'ha anat bé, he rebut un e-mail de la biblioteca, em tenien els tres homes en una barca d'en Jerome K. Jerome. He sortit a entomar el fred a quarts de sis, a les sis tenia teràpia, he enfilat pel Passeig i pel carrer Manlleu, el carrer del pare. Un home caminava vora meu, passava de la trentena, jove, i una dona, jove com ell, poc tros enllà, ell s'ha engegat a córrer i ella l'esperava amb un somriure d'orella a orella i amb els braços oberts. Enamorats. He somrigut de gust. He estat feliç de veure'ls mentre es petonejaven, s'abraçaven, es tocaven i es miraven. Els passa aquest tren no sé sí per primera, per segona o per tercera vegada, tant se val. Són feliços i m'han alegrat el dia. Sembla una ximpleria. No els envejo, sols me n'alegro, aquest tren ja m'ha passat i si em torna a passar potser el tornaré a agafar. Ara el tren que vaig agafar a estones va a tota vela, altres descarrilat, altres a batzegades i moltes, com els trens espanyols, aturats entre estació i estació empanats. Desitjo a la parella jove que se'ls hi dispari l'oxitocina i que surti per allà on més els plagui, com també no els farà cap mal una bona dosi de dopanina els entendreixi i, sobretot, que no estalviïn la finilamina, no cal, l'entusiasme i la il.lussió són necessaris. La finilamina avui se m'ha activat, aquest vespre ja de fosc, és agradable, ho noto, segurament pel record de temps passats, segurament. Només els demanaria que no deixin que l'endorfina el faci decaure, ja sabran el per què i que allarguin els efectes de l'epifenina tant com puguin mentre els de l'ocitacina perdurin. Avui deu ser un bon dia per experimentar, la resta, el què és, el món i no importa ... al cel hi brillen les estrelles, encara que estigui núvol, faci un fred què pela i estigui apunt de nevar ... que tingueu dolços somnis ... és de franc i fa feliç o content, com m'ha passat en ple carrer Manlleu en un dia de diari.