Les entenc perfectament

Dimecres 26 de febrer 2014

Entenc a l'Anna i a l'Imma que deixessin plantada a la sonnambula a mitja funció del Liceu. No crec pas que fóra l'argument el que les va fer prendre aquesta decisió. Si l'hagueren volgut seguir, segur que ni s'hi haurien acostat. Truculència moral d'estar per casa, a la moda dels temps, aquells. Una mena de preadulteri  no consumat fa rutllar l'acció. Una núvia, el dia abans de casar-se, la troben a la cambra d'un home que no és ni ha de ser el seu. Escàndol. S'hi troba sense adonar-se'n. Resulta que és somnàmbula i gairebé ningú ho sabia. Patiments i drames i al final es soluciona. Tots contents i ningú es planteja segones intencions, feina dels expressionistes vienesos setanta o vuitanta anys més tard. És òpera i els cànons socials solen ser de dues cares, llavors i ara. Em puc arribar a pensar que els devia afartar l'enlairament constant de notes, els lluïments innecessaris i  la sensació de que no s'acaba mai més els hi deuria haver alterat el sistema nerviós central, el perifèric i no sé si en queda cap d'altre. Les entenc. Una vegada, l'única que he fugit cames ajudeu-me del Liceu, alterat, va estar en un Semiramide, cantava la Caballé i també era cosa que no s'acabava mai. Sensació d'angoixa, de no passar-m'ho bé i de no gaudir del bel canto pensant que se t'ha transformat en una mena de canzone tempestosa. No cal patir inútilment. Les entenc.

Comentaris

  1. És veritat, no ho vam poder suportar, era com una tortura xina. Semiramide crec que és pitjor, però vaig aconseguir adormir-me. Per sort, la propera és Tosca. Imma

    ResponElimina
  2. Perdona que no t'hagi contestat fins avui. Espero que et vagi tot bé i ja ens veurem. Tot ve d'aquell boci de vida manllevat a l'existència a la terrassa de l'avinguda Gaudí. Parlar d'òpera, del que parla el comú dels mortals, ostres, i el dilluns mateix als concerts del migdia una gravació sublim de la mezzo Joyce Didonato d'àries barroques, àries, òperes senceres insuportable i em va venir el que em sol agradar més de la vida, recordar i rememorar. A reveure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada