Central Park

Divendres 27 de juny 2014

He trobat unes fotografies de New York penjades al Facebook, la majoria de Central Park. Ganes d'agafar i anar a fer footing sense haver-ne fet mai massa. Mira que som divendres i estic cansat, però aniria al Prat ara mateix sense demora i sense pensar-m'ho dues vegades. Glatir de visitar una ciutat que no hi he estat mai, diferent, la més cosmopolita del planeta. Estic segur que em meravellaria i em passaria com a París: tenir la sensació que ho has vist tot, que ja hi has estat, però amb la consciència que trepitges el seu terra i els monuments els tens fora de l'imaginari, són els ulls qui els miren i les mans qui els poden palpar. Perdre'm, badar i sentir-se petit, insignificant, enmig del brogit i de l'alçada dels gratacels. Una altra manera de veure i d'entendre el món. Voler anar i no sentir-se un strangers in the night ni res, cap i a la fi és New York New York, com la tonada del Sinatra, encara que al personatge li escau més Chicago. Me'n fa tot l'efecte.