Deu ser això

Dilluns 23 de juny 2014

No deixarà mai de sorprendre'm el fet religiós, la màgia, la superstició i les creences en general. No m'ho crec. No me'n foto i tampoc m'ho miro des d'un estadi superior ni inferior, senzillament, no hi entro i tinc tendència a abonar-ho al camp de la suggestió de la personal utilitat sempre que no resulti una coacció sectorial ni per a mi ni per a ningú. El perill real de les religions i de les creences. Parlar-ne avui, que serà demà, ara me'n vaig, en una nit d'aquelles considerades màgiques, de solstici, d'estiu, de beguda, de sexe viscut, real, volgut o imaginat, estiu. No crec que passi res d'especial i conscient que la terra i l'univers ni se n'adonen, sempre continuen gravitant com si res malgrat l'imaginari els hi atorgui el passar coses misterioses envoltades de certa simbologia màgica. Suggestió de voler més benestar, de disbauxa i para de comptar. Pautes d'almanac. Avui al matí, l'origen, l'ofici de viure, dia d'aquells de poca deperdició, cuina zen. No sabia ni que existia. Curiós. Si a hom li va bé. Si a hom li serveix. Si a hom el fa feliç. Perfecte. Vàlid. Que no m'atabalin  i no atabalaré. Cap mena d'intenció per part de ningú. Una cosa més que sé sense necessitat d'haver-la sabut i no pas per ignorància, més aviat impulsada per una remota possibilitat de caure en aquesta mena de pràctica ritual culinària. No he passat de la cuina casolana, la que em serveix per obtindre els nutrients que em fan tirar endavant. No hi cerco res més, res més. Dec estar poc obert a la màgia i a l'espiritualitat. Deu ser això.