Història, història i història

Dimarts 3 de juny 2014

Molta història ja viscuda, molta me'n toca viure i espero viure'n molta molta més. Sense repòs. Immers. Moment històric transcendent. Aquesta deu ser la qüestió. No ha estat sempre així en totes les èpoques? Història, història i història. Història viscuda que no vol dir consciència de viure i de conèixer el possible abast, sempre limitat per la subjectivitat, del què s'està vivint. El poder autoritari, dictatorial, de dretes o d'esquerres, és igual, sempre volen que els homes i les dones obviïn la immersió històrica i primen el no voler que ningú s'adoni que la vida, el què fem, el que tenim, el com treballem, no són altra cosa que la conseqüència d'una causa anomenada període històric. A més, sempre en sol ser un de molt concret, el que ens toca viure. L'anàlisi, profund o somer, i el camí a prendre, pot variar substancialment el futur i el curs, redundància, de la història. Sempre ha estat així. Miratge sol ser un període entès com a calmós. Un altre estadi. Fer bo allò que en Franco ens volia tontus i no calia donar-li peixet. L'Aznar també ens hi voldria. Associar la calma a una vida més vegetativa, la del que ens agrada i del que no ens agrada fer ... la nostra, la que forma part de la història particular i que pot sumar a la història global o passar-ne de llarg sense pena ni glòria. Necessària amb la consciència que no pot ser només la única. Massa tòxica. Precipici cap a la idiotesa de no saber, de no voler saber i renunciar a ser partícip del moment que et pot arribar a tocar viure i no pas per egoisme, potser sí, més aviat per estultícia i una elevada dosi de ximpleria de mal educada ganduleria acrítica.