Criteri

Diumenge 22 de juny 2014

Tingues criteri, em deia el pare sempre quan era petit. Sol pesar com una llosa. Sensació de portar una pedra lligada al coll, caure al mar i no tenir cap mena de capacitat de surar. El criteri deu ser això. Deuen surar els que en tenen poc, gens o el relativitzen. Aquells que diuen que s'adapten, sense saviesa implícita i en no pas massa, o tota, la intel·ligència del món. Opinió molt personalitzada i possiblement incorrecta fonamentada en el pes que té en el meu imaginari la història i en voler viure els moments que se m'han reservat, patir-los i gaudir-los. A tothom ens toca o ens ha tocat viure'n uns o uns altres. Consciència o inconsciència de formar-me part. Criteri. Ho crec i em remeto a l'adaptabilitat de les dues ànimes, la vegetativa i la mundana, configuren el que en podríem dir el saber estar on toca i on ens correspon sense caure en interessades manipulacions mediàtiques i periodístiques d'enquestes tendencioses, malintencionades, orientades a abolir qualsevol mena de criteri i obrir el camí del voler fer creure el que potser no està passant i el que es voldria que passés, el sense criteri partint d'una manipulació informativa, aquesta sí, amb molt de criteri per intentar entabanar als que no en tenen i no els hi treu el son tenir-ne o no. Ànima vegetativa. Descompensació de les dues ànimes i ignorància de la història. Manipulació