Plans

Dijous 26 juny de 2014

Plans de vacances sense saber els dies certs que les faré. Cap conveni. Cap previsió. Tot a l'atzar. Tot al darrer moment. Com el país, sembla que rutlli i sensació de sempre empènyer un carretó de rodes quadrades. No fer res del què m'agradaria de veritat i faré el què tampoc em desagradarà. Sóc feliç o desgraciat fent poca cosa, només sortint, escriure, llegir o seure en una terrassa. Felicitat suprema quan puc deambular per Barcelona. M'agrada el brogit, veure la gent com respira, el trànsit, el moviment, els comerços, els cafès, els carrers, aturar-me i prendre un cafè quan em plau. El cafè, l'estimulador de l'existència antinatural, aquella que obvio, com l'anihiladora tranquil·litat dels pobles, que no m'agrada i que, segurament, hauria d'acaronar més, però no hi puc fer més, no em provoca cap mena de desig, cap. Possibilitat de ser antinatural per a ser jo mateix sense saber massa qui sóc, ni com sóc, ni cap a on navego. Concloc que em deixo portar per l'onatge igual de gratificant com de perjudicial. Una ciutat per badar em plauria, si haig de fer uns plans que sé del cert que no faré. També seria bo el dinamisme de pedalar, la petita velocitat controlada dissipadora de dèries no evacuades. Caminar? Ja no ho veig tan clar.

Comentaris