No en saben més

Dijous 16 de juny 2014

En el respecte a la llei hi caben totes les formes de sentir-se espanyol. I si per norma, la llei es respecta poc o, simplement no és respecta i es sol adaptar a les conveniències del vagi bé jo? I si un no sent com coi sentir-se espanyol quan s'oferta el que s'oferta? Traslladat al primer discurs del pare, no el meu, el rei, al setanta-sis. Similar discurs un xic més modern, llavors anàvem amb un 127 D i ara en un Córboba 1900 TDI . Llavors anàvem en cotxe i ara també, les velocitats i les prestacions no són les mateixes. Mateix to. El món i les mentalitats han canviat. No ho sento. Realitat. El seu fonament ideològic sembla similar llavors i ara, reitero. He pogut escoltar el discurs sencer. Pensar el mateix que ha manifestat el president, en Mas, una estona més tard. Ho he comentat a les noies del despatx. No em ve gens de gust formar part d'aquesta única nación española. Que no entenen que sóc català, que penso en català i que la meva ànima no és pas castellana i que no sé dir el parenostre en castellà; no en sé perquè l'oració, el contacte amb Déu, forma part de la més íntima de les intimitats i em val la redundància. Mira que ho haurien tingut fàcil! No en saben més. Ni Borbons ni cap mena de gobierno de la nación. Ni fets per encàrrec ho farien tan malament. Obras son amores. La seva historia sembla ser un desamor constant i mira que molts dels nostres no els costa gens obrir-se de cames i creure's quatre paraules ben parlades que no porten enlloc. Els resultats i els sentiments comencen a ser els que són. Si ens haguessin acceptat aquell Estatut, el de la jugada mestra o casual, no sóc ningú per dir-ho, del president Maragall, el que ens van ribotar, cent anys més al reino ... ara ni Déu ni el Borbó ho saben. Convençut que ens l'haurien ribotat igualment, són mentiders de mena i la mentida forma part del seu modus vivendis, una evidència, però tractar amb més subtilesa, amb més d'allò que els manca, hi ho crec cada vegada més: intel·ligència ... els resultats haurien estat uns altres.

Comentaris