Ni cap amunt ni cap avall

Dimarts 10 de juny 2014

Avui és un d'aquells dies que no sé què escriure. Em sol passar sovint. T'adones, de sobte, que comences i les paraules surten soles. No vull parlar de política. Tampoc de llibres ni de música. La política ja m'afarta i em molesta. El meu criteri no sol pas ser el més imparcial. No em ve gens de gust ja fer més propaganda a qui no se la mereix i a qui no es guanya al pa de la mateixa manera que me'n van ensenyar. Calor. Comença la canícula. M'agraden aquests dies. Matinades per viure-les i glatir per agafar el tren de Barcelona de les nou i anar a veure el mar. Seria l'home més feliç del món. Beneiteria. Resiliència, entomar sempre el que et ve, fins i tot en ambients hostils i de no pas massa bon viure, aquells que no maten de cop, però sí a pessics. Sensació de vida espessa com el pa, el de pessic. Sensació allunyada de la realitat o imaginada. Aquesta mena de vida que no et felicita, ni quan fas cinquanta anys, i que no et deixa expansionar i t'aboca a aquesta mena d'existència del treball que t'agrada sense passió. Tèrbol. Deu ser la calor. Sentiments massa despullats, segur. Deuen fer falta altres registres, mentals, que no dec ser capaç de trobar ara mateix i que a la vora del mar o a la terrassa d'un cafè els trobaria amb facilitat. Em caldrien registres útils per expandir, per expansionar i per expulsar, expulsar. Simple i complicat alhora. Filosofia de sagristia de la no expansió i de la nul.la expulsió. Vida de monjo? Vés a saber! Vida que coixeja i l'artrosi ja hi ha fet el seu mal. No identificació. Deu ser la calor. Se m'estova el cervell i l'enteniment. Em miro el parc per la finestra. Dones joves, vetllant la canalla, descalces prenent el sol assegudes a la gespa. Potser, potser, sempre el potser, sempre el dubte del no fer mai res del que es voldria, m'agafaré un llibre i trencaré la dinàmica de masses dies de poc llegir i de llegir cosa no massa bona. Només escric. Només treballo. Seria bo baixar una estona. Hora de sopar. Aviat a dormir. Potser, potser, demà o mai. Enclaustrat. El meu problema. Ofertes? Sortir per sortir, doncs, no, descansar, no em millorarà l'humor ni cap amunt ni cap avall. Les primeres calors i la llum molt groga.