Suportable enyor

Divendres 20 de juny 2014

Suportable enyor quan m'ha vingut a la memòria antigues tardes, aquelles que escoltava la crònica diària del dancing days, de les trifulgues amoroses de la Sonia Braga. Quim Monzó a Catalunya Ràdio. El lloro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Ramon Barnils. Nivell. Sí. Pòsit. Colzes. Lectures i quelcom més, vida, conversa i estones perdudes, guanyades, sí, a les taules i a les terrasses dels cafès. Ho suposo. Avui he dinat vora dos quarts de sis de la tarda. Una bestiesa. Cansat. Divendres. En Coral. Divendres. TV3. Tertúlia de la Riera. Trifulgues que no sé de què van. Una colla de gent una dècada més jove. Tot em sembla comèdia per complaure una audiència de quatre padrines addictes al serial. Objectiu: contrastació d'opinions amb les que puguin tenir els mediàtics de no sé pas què. Gaudi de coincidència i crític desacord tolerat i intolerable a la veïna que no hi entén res. La tertúlia ni m'ha agradat ni m'ha interessat. L'he suportada no més enllà de cinc minuts i he acabat el dinar amb la soledat grata del silenci. No he entès si aquella mena de discussions abraonades eren reals, sentides o teatralitzades. Fan el fet. Manca de sentit de l'humor, del que em pot agradar, aquell que està allunyat de la riallada fàcil i no opta per la ironia sarcàstica. Potser el que sol ser malsà, potser, però més adient a la naturalesa pròpia, la particular, com aquelles cròniques quequejades del dancing days, més de la meva corda i del meu tarannà, més.

Comentaris