Tothom ho porta

Divendres 13 de juny 2014

Molta calor i no plou. Sensació de xafogor. Vestimenta de la gent que em fa sentir diferent. Sóc una mena de modern clàssic. No em vesteixo de qualsevol manera. No sé si n'he parlat mai. Penso que no, però hi tornaré si s'ha donat el cas. Amb el vestir, amb l'estètica ... molt maniàtic. No me'n vanto i tampoc crec que sigui ni més ni menys pulcre que ningú, però sí que em considero un pèl massa escrupolós sense donar sensació de ser-ne. El que em penso. Seguidor llunyà de modes i de tendències si s'adapten al gust personal i obviar-les despietadament si no ho fan. Seguir per seguir, perquè toca, perquè tothom ho porta, una estupidesa. A hores d'ara, ensenyar els peus; sembla estar de moda portar xancles i sandàlies. Horrorós. Tothom ho fa. Els peus, com les mans, mostren masses coses, inclús, opinió molt personal, la provinença. Globalització un xic mal entesa. Em solo fixar més amb els peus que amb les mans. De mans n'he vistes i n'he encaixades masses de molt aspres, de les que no enganyen, deformades per les moltes hores d'irreflexiu treball. Mans gota acaronadores i avesades a anar per feina a la feina i a la feina, la que entra en l'imaginari de la intimitat, em puc arribar a imaginar que també deu ser anar per feina quan s'hi va i no abat l'esgotament. Els peus, una altra història, una part del conjunt que es mostra sense pudor ... sandàlies de tota mena, més escaients o gota, retraten, i les xancles pel carrer retrat complert, durícies, ungles, pintades o no ... com la roba, ha d'escaure, saber portar i s'ha d'ensenyar si es pot ensenyar, si no és així, tampoc cal amagar, no, simplement no mostrar i, si es mostra, em són matèria de crítica de l'opció còmoda que s'ha adoptat arran del seguiment modístic sense reflexió d'escaure. Tothom ho porta i no vull pas ser diferent, doncs, potser sí i no m'agrada fer el que fa tothom.