Ja era a Barcelona

Dimecres 25 de juny 2014

Sis mil i escaig euros per nen escolaritzat en castellà. Jo faria pagar cinc vegades més a la Generalitat. Fa un any i mig, quan va començar tot aquest assumpte de l'escola, ja en vaig parlar a érem força gent i a no sóc culpable de res. Poc hem avançat, només que n'estem ben tips i el fet fa créixer el nombre d'independentistes per metre quadrat impensable ni pel més ben pensat. Alguna cosa bona hi hagi. Cinc, cinquanta, famílies desarrelades no poden imposar el seu criteri a la majoria i la justícia els hi faci costat. No és lògic. No és democràtic. Fora de consens. Des de la conselleria molta queixa, molt gemec i ningú es planta de veritat. El ministerio ho té molt clar i tira el projecte endavant. No s'atura. Aprova lleis que, sense voler-les, em sembla que les anem acatant sense acatar-les i jugant al joc del gat i la rata. Tot molt poc clar i no sé pas massa què coi es pot fer. Plantar-se i posar-hi nassos. No tantes explicacions. Em desagrada. Em recorda l'actitud que emprava en Jep Navarro  a Can Ton, el bar de Santa Eulàlia de Riuprimer. Era el porter de la fàbrica tèxtil propietat del senyor Llaudet. Sempre remugava i malparlava de l'amo. La gent del poble i gairebé ningú se'l prenien seriosament. En feien mofa. Vantava que faria saber a l'amo que n'estava fart, que l'explotava, que si tomba, que si gira, perquè no hi ha dret ... i, quan venia, reverències, i només faltava que li fes anar a rentar el cotxe, cames ajudeu-me. Renecs i queixes aturades fins al vespre a Can Ton, quan el senyor Lllaudet ja era a Barcelona.

Comentaris