No estimes i te'n serveixes

Diumenge 15 de juny 2014

Madrid no estima València. Potser València hauria de fer un moviment independentista. Ja s'ho faran. Més enllà d'afinitats lingüístiques dialectals, la idea de Països Catalans no encaixa massa en el meu imaginari. No ens han estimat mai massa i les tries polítiques que fan solen ser les menys encertades pels nostres interessos i, fins i tot, pels seus. Un altre camí, que el cerquin i, si el troben, n'estaré satisfet. Serà el seu. Zubin Mehta abandona la col·laboració amb el Palau de les Arts de València per manca d'ajudes de la Generalitat Valenciana i del Ministerio de Cultura per a tirar nous projectes endavant i es queixa que Madrid abandona València, pel fet de destinar molts recursos al Teatro Real i forces al Gran Teatre del Liceu. D'acord que el Teatro Real rep més del que li correspondria si es té en compte la tradició i l'afició operística madrilenya i si es compara, evidentment, amb la del Liceu. Artifici de capitalitat. El Liceu, un dels teatres d'òpera més importants del món després de la Scalla de Milà, el Metropolitan de Nova York i el Convent Garden de Londres, rep força menys diners que el Real de Madrid, costa molt o gens d'entendre. Tampoc em val la queixa constant, cal una única solució, la que tinc molt clara a flor de pell. Cert que Madrid no estima a ningú i començo a dubtar si estima de veritat als seus. Madrid sembla només estimar-se a si mateixa, a servir els interessos d'una certa casta que veu el món amb una particularitat molt angoixant pels que no volen formar part d'aquest submón hermèticament clos. És obvi, i Zubin Mehta, l'encerta, Madrid no cal pretendre que estimi ni respecti a algú, sempre sol anar així, opinió particular, personal, no pas del director d'orquestra. València que l'ha llepat, que ha fet sempre el que han volgut els de la capital i s'ha enfrontat, sempre que ha calgut, ha malparlat contra gent veïna que Madrid tampoc respecta, però que tem més per desconeixement que per coneixement empíric de la realitat. Una gent que té sotmesa en un corner de la península i que li resulta molt difícil vinclar, perquè majoritàriament no són  hereus de la submissió ni de la llagoteria extrema, malgrat parlar la mateixa llengua dels que declarament no estimes i te'n serveixes.