Febrer del 85

Dijous 12 de juny 2014

Esverat, o més que res, una mica més estresat del que sol ser normal. Se'ns embala la feina. Hauria d'estar content. Moltes hores, i no en faig més perquè a les quatre em planto i ja me la trobaré l'endemà a les cinc de la matinada. No entendré mai aquesta mena de desfici per treballar. Encara no m'he begut l'enteniment. Em beuria més de gust una copa de cava o un bon vinet del Priorat, un tast de vida, de la bona, l'espirituosa. El cafè, el revulsiu de l'existència, me'l reservo per albirar les primeres llums de l'albada. El preàmbul de la diada laboral, allò que agrada tant als atrafegats, als que no tenen temps per a res i només solen trobar sentit treballant encara que en gemeguin tot el sant dia. Aprendre, viure, culturitzar-se ... una altra història, la meva, la que em plau, com el badar. Me'n foto i ploraria. No m'ho permeto. De nou el Zaratustra, vínil, das tanzlied nachtwandlerlied, vés a saber què vol dir, ara mateix mentre escric, sona, corda, gens de vent i sensació de transitar per una mena de desert simfònic i es va esverant; hi comença a entrar la fusta, el metall i un orgue llunyà. De cop i volta es precipitarà i tornarem a la incontinència, al rampell, a la passió, el que no puc trobar amb la música simfònica anglesa; de què ve ara? Sí, de passió i no pas d'aigua de marduix, d'isotèrmia passional i no donar peu a aquella mena d'absorció volguda, no tant per un mateix, si no, més aviat sistèmica, del no hi ha temps, del no puc, que et precipita a no fer el pas, al ja t'han vençut i vius vinclat. M'alço i agafo un altre vinil, el de l'orquestra de l'estat d'Hamburg, dirigida pel Karl Böhm i em plau escoltar el final de la Salomé cantada per la Gwyneth Jones, la que vaig tenir el privilegi d'escoltar-la la Liceu, una Salomé també, al febrer del 85. Richard Strauss. Esverat, potència i no pas neoromanticisme, més aviat entès com a expressionisme simfònic. Música per escoltar i per sentir, com tampoc és el mateix mirar que observar, un pèl més alçada de volum. La passió no fa despesa del baix to i no crida, xiscla d'entusiame. 

Comentaris