Així no els sentiré a rabiar

Dissabte 14 de juny 2014

L'emocionant dissabte al matí. Llevar-te més tard del que sol ser habitual. Llegir una estona. Veure com un virus t'ha entrat a l'ordinador i tot et va a mitges. Tornar a llegir una estona. Reemprendre el retrat d'un assassí d'ocells i a hores d'ara ennuvolat, plovent esbojarradament i ullades de sol. Matí de peixateria i carnisseria. Obviar el mercat, de passada i ja s'ha fet prou. Pujar un moment al Casino, una petita illa de calma, repassar la Vanguardia i adonar-te que no paren d'instigar, dreta, civilitzada o no, gent que els mou una sola idea, la del només voler anar bé ells; perversió ensucrada envoltada de cert glamour i de bon viure molt particular. Prou. A la carnisseria, ideal per prendre mal dels nervis. Una dona. Talla'm els entrecots primets perquè els homes me'ls tiraran pel cap, a les dones i a les nenes els hi faré calamars a la romana amb patates rosses i els entrecots els acompanyaré amb quatre xampinyons, com els hi agrada als homes. Estaran contents i així no els sentiré a rabiar. Estúpida! L'hi hauria petat les dents! Ressorgiment dels meus instints agressius primaris més amagats. Seny i ràbia continguda. Angunia del riure i del comentari llagoter de la carnissera - els homes ja se sap. Què se sap? Que se'ls ha de complaure i que siguin nens petits des de la concepció fins al dia del traspàs? Verdor vital, verdor existencial i maduració mai assolida ni amb la finiquitació del temps terrenal de cadascú. Homes buits, homes idiotes que es pensen que són savis i els avancen, aquesta mena de dones, sempre per la dreta i no són homes només per genètica, víctimes d'una educació coixa orientada a la perpetuació transmissora d'una mena de mals hàbits, de males costums aixoplugades per una mena de bombolla malastissament protectora de dones masclistes que, permeteu-me la llicència, són capaces d'assolir, amb tota la facilitat del món, el grau de matxistes en el sentit més pejoratiu del terme.