Sarajevo

Dissabte 28 de juny 2014

No he estat mai a Sarajevo. No ho descarto. No està gaire lluny. Gavrilo Princip. Serbi. Cent anys. Francesc Ferran d'Àustria-Hongria. Sarajevo. Magnicidi. Espoleta de l'esclat de la primera guerra mundial un mes més tard. Lligam d'aliances. Guillem I, Alexandre II i Francesc Josep. Se'n desfà Alexandre II i al 1.882 es signa la Triple Aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia que se'n desfà per a donar entrada a l'Imperi Otomà i a Bulgària poc abans de la guerra. Al 1907, la Triple Entesa: França, el Regne Unit i Rússia. El vint-i-vuit de juliol, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia i Rússia es posiciona al costat dels serbis. Es precipiten les aliances. Ensorrament del vell món, de la vella Europa i inici del segle vint amb una desena de milions de morts. Desencadenament dels conflictes covats i amagats pels imperis, per les nacions anacròniques gens interessades a voler perdre els seus privilegis, com ara, cent anys més tard. Abocar a centenars de milers d'obrers i de pagesos a morir als camps de batalla de França, Bèlgica, Grècia i Anatòlia. A hores d'ara els aboquen a l'atur, a la misèria i a l'empobriment per engrandir els guanys dels que no volen perdre prebendes adquirides sense raó. Cent anys i poca evolució. Abans matar que deixar viure. Morir matant, com es va fer en aquella vella Europa decadent, feta d'imperis meravellosos de cartró pedra, sense deixar de sentir una admiració personal pel que va ser l'imperi d'Àustria-Hongria, és cert.

Tres llibres. Tempestes d'acer d'Ernst Jünger. L'exaltació a la guerra. Punt de vista germànic del que es pot entendre com a noblesa de la guerra, amor a la pàtria i el sacrifici que comporta defensar-la. La por de Gabriel Chevalier sobre la desgràcia, la merda i el poc heroisme que hi ha en tota guerra. La por a la mort i a l'enfrontament. La manipulació que se'n fa des de la rereguarda i el permanent engany que fan viure a la població allunyada del camp de batalla. En las trincheras del Gaziel, cronista de la Vanguardia de l'època. El front vist des de lluny i com te'l volen ensenyar. Voler fer arribar la realitat filtrada i partidista. Sospitar que el cronista volia anar més enllà, però et resta el dubte que si no es diu més, que si no s'aprofundeix més, o és per obviar o és per desconeixença; el meu dubte.