Activitat compromesa

Divendres 13 de març 2015

Encara em dura la ressaca del cap de setmana passat a Barcelona a Sant Medir i a Sarrià. En sóc feliç. La Susana, una companya de feina, va viure relativament a prop de Sant Medir i els seus pares encara hi viuen. Ocurrència de parlar-ne pel fet de sentir a parlar que Sants sempre ha estat el barri de més associacionista de Barcelona i de Catalunya. M'agraden els compromesos, la Susana n'és, la Carme, la veïna també, i la seva ingenuïtat gota ingènua és vida que em costaria força recuperar. Bona gent. La Cristina em comentava, i les justificava, de tres dones conegudes, representatives de la societat vigatana més vigatana, que han començat a la coral, que només van als assajos i que no creu que vagin a massa concerts si són fora de Vic. No ho comparteixo, però puc entendre el relat. No em va ni em ve. Se me'n fot. La relació no va més enllà de la salutació cordial i educada en la conveniència no pas hipòcrita, no pas, educació simple i molt concreta. Pensar que es va a cantar com un divertimento. Cap mena de compromís, de projecte que no va més enllà del melic net. polit i educat inclòs en els paràmetres de la correcció, de l'elegància i de la desconsideració envers als que creuen en el projecte, els que ho consideren una activitat compromesa per més insignificant que pugui semblar anar a cantar i ser-ne partícip.