Una manera suau

Dijous 12 de març 2015

Dies d'esborranys a mà. Sense ordinador. N'he encarregat un. Me l'estan preparant. El vell ja ha fet el seu servei. Déu ni do les prestacions ofertes. Aquest serà el cinquè. El primer, quan encara vivia al passeig. Pantalla verda, MS2 i Wordstar, el que més recordo. El dia que el van portar, hi havia el pare reforçant uns prestatges per encabir-hi vinils. L'hi era, el món informàtic, un nou món que mai va abastar. El temps escurçat se li va tirar a sobre. Jo tot just en vivia les beceroles i en començava a estudiar. Temps actius, no com ara, d'esperança i de somnis no perduts. El pare ja estava molt malalt. Venia a casa, la mare el feia venir sovint a fer feines perquè es distragués i, de pas, es delia per un parell de copes de conyac que es bevia com un anguniós esperitat. La mare se m'enfadava, m'era igual. Conscient que jo no ho feia bé, tampoc ho pretenia. A casa seva no ho podia fer, ja ho sabíem i ell també. Fugida i evasió fictícia com ho sol ser tot el que podem arribar a ser capaços de crear i vàlid si ens és útil encara que ens pugui arribar somerament a perjudicar. Difícil. Com ara, l'ordinador nou, viure amb la certesa, poca cosa a veure, que no ho hauré fet bé del tot, segur, que els informàtics em vendran, i no és cert, gat per llebre i que es podria haver fet millor; també molt pitjor. Ho hauré fet. Entomar, aquest verb que tan m'agrada i que detesto amb la mateixa intensitat, els comentaris a posteriori de tot el què es podria haver demanat, consultat, fer, sense cap mena d'intenció ni de voluntat d'haver-ne agafat la iniciativa abans d'increpar i de fer entomar el que no caldria entomar. Complicat. Una manera suau de dir-ho. 

Comentaris